25 de desembre de 2013

NADAL

MISSA DE LA NIT
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 9,1-3.5-6; Sl 95; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

«En l'hora de la vetlla nocturna ha resplendit el dia consagrat. La nit tenia tanta llum com el dia, es converteix en ple migdia. Escolteu l'àngel: Us ha nascut el Salvador en aquest dia, no en aquesta nit. Sí, la nit ha passat i arriba un nou dia, l'autèntic dia del dia, la salvació de Déu, Jesucrist nostre Senyor, el Déu sobirà, beneït per sempre». (S. Bernat, Sermó V de Nadal)

Què en fem nosaltres de les nostres nits? Nits que no arriben a la llum del migdia. Potser la llum del Naixement ens podria orientar en les nostres nits. Recordo un reportatge recent:

«Sense enemic no hi ha guerra, començava, i continuava dient: Durant unes hores en les trinxeres de la Primera Guerra Mundial els soldats alemanys i britànics es van mirar als ulls i van descobrir que eren incapaços tirar-se trets en ple Nadal. La guerra havia començat 4 mesos abans, i havia de durar 4 anys. Tot d'una, en la nit de Nadal, es van sentir unes veus enmig de la boira que envoltava les trinxeres: eren soldats alemanys cantant el Santa Nit. Un oficial alemany es va acostar, amb les mans aixecades envers la línia britànica per demanar permís per enterrar els morts, que jeien a les trinxeres a desenes. Espontàniament, aquella nit, soldats de diferents regiments van creuar les línies enemigues i van intercanviar salutacions, cartes, cigarretes begudes. La treva va culminar amb un partit de futbol en aquells camps gelats de Flandes. Acabada aquella treva espontània, els va costar molt als comandants de convèncer els seus homes per tornar a prendre les armes. Eren incapaços de disparar un tret. Durant uns dies es van dedicar a llançar trets a l'aire, a les estrelles, a malgastar la munició. No veien l'enemic».

En aquella nit, els soldats sumits en les tenebres de la guerra i de la violència es van mirar als ulls i van veure una llum, i es van obrir a l'alegria. En la boira d'aquella nit van fer palès que en el seu cor hi havia resplendit la llum de Nadal que 20 segles abans havia embolcallat els pastors de Betlem. I unes hores d'aquesta experiència, la resplendor d'aquesta llum, els porta a trencar el jou de la guerra, de la violència, i porta el soldat a deixar les seves botes, i netejar el camp de la sang de l'odi de la guerra.

L'amor de Déu s'ha revelat i ha nascut com Salvador de tots els homes. L'amor de Déu, gràcies a la disponibilitat de Santa Maria s'ha obert camí fins al cor de la humanitat. I a partir d'aquest moment el Regne de Déu, com ensenyarà Jesús, sofreix violència, la tensió entre la llum que ha arrelat en el cor de la humanitat i el cor de cadascun de nosaltres, homes i dones d'aquesta humanitat en camí, dolguda, que es debat, per la seva banda, en una viva tensió entre la llum i les tenebres.

I en aquesta nit ressona de nou la invitació a donar glòria a Déu i a viure una relació de pau amb els nostres germans. Aquesta nit ens torna a recordar aquella nit que tenia tanta llum com el dia. Aquesta nit ens convida a treure'ns les botes, i a trencar jous pesats. Aquesta nit ens convida a sortir de les nostres trinxeres i a mirar-nos als ulls i descobrir que podem i hem de treballar per fer un món nou, un regne que se sostingui sobre el dret i la justícia, perquè l'amor de Déu continua manifestant-se en la vida de la humanitat, ja que, com ens diu també el Papa Francesc: «Déu sempre ha buscat el seu poble, l'ha guiat, l'ha custodiat, li ha promès que estarà sempre a prop seu. Déu camina amb nosaltres ...» (Entrevista del 14 de desembre de 2013)

Un Déu que ens ensenya a «viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, en l'esperança que es manifesti la glòria de Jesucrist».

I per això Déu vol caminar amb nosaltres, ve a mirar la humanitat més de prop, ve a sondejar el cor i a vibrar dins d'ell, dins cadascun de nosaltres per esmicolar la nostra crispació. Ve per deixar en la nostra vida, en el nostre cor un missatge de pau, per proporcionar-nos una mirada profunda, senzilla i profunda alhora, talment que aprenguem a mirar als ulls dels qui estan en altres trinxeres d'aquesta vida, i després ... siguem incapaços de tenir ni tan sols un gest, una paraula de violència.

Avui ha nascut per a nosaltres, per a tu i per a mi, per a tots els homes, un Salvador, que vol dir el seu amor a tots els homes.