LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE SANTA MARIA VERGE

Diumenge II d'Advent

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1-4; Rm 15,4-9; Lc 1,26-38

«Que n'és de dolça, la llum! Què n'és d'agradable veure el sol! Certament, si l'home viu molts anys, que els visqui amb alegria, però que recordi també que els dies de foscor seran molts» (Coh 11,7).

Per això demanem al Senyor en aquest temps d'Advent, camí del Nadal, la llum, la llum que esperem. Una de les antífones d'aquest Advent ens fa demanar la llum: «Oh Orient, esplendor de la llum eterna, i Sol de justícia. VINE, il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de mort».

Una mort que comença amb el pecat del Paradís. Adam i Eva opten per no seguir el manament de Déu, i sobre el Paradís s'estén també la foscor de la nit; en l'horitzó de la humanitat apareix la mort, i, com una introducció a la mort, la injustícia, l'enemistat, la violència... Però Déu immediatament començarà a manifestar tot el seu projecte d'amor envers l'home que ha creat. Déu comença a preparar el seu viatge a la humanitat, a sortir de l'espai del Paradís i a entrar en la història de la humanitat i continuar la història d'amor iniciada als capvespres paradisíacs.

El primer somni d'amor del nostre Déu és per projectar i meditar, per posar llum i harmonia en la foscor de l'abisme, pensant en la bellesa suprema de la persona humana, fidel reflex de la seva; i començar un diàleg de vida i d'amor a l'hora de la brisa en capvespres sense crepuscle, on, capgriant el vers del Càntic, seria Déu, com a Amic, qui sospiraria: «Jo sóc del meu Estimat i el meu Estimat és meu». Però l'Amat, l'home, falla a Déu en aquest primer somni.

I Déu tindrà un altre somni d'amor: «Llavors aparegué en el cel un gran senyal prodigiós: una Dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill...» (Ap 12,1).

Somia amb una Dona, Maria estrella del matí, estel del capvespre, estrella de la nit. Maria, la Dona que porta dintre el Sol naixent. Maria, la Dona amb la resplendor de la llum eterna... En veritat pot dir-li l'àngel: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu».

Déu no ha renunciat al seu primer somni, però ara ha posat el Paradís al cor d'aquesta criatura única que és santa Maria, la Immaculada. I quan Maria adverteix els passos de Déu al seu jardí, ella no s'amaga, sinó que respondrà amb senzillesa: «Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules».

Santa Maria serà el Paradís que acull la perfecció de l'obra divina. I en aquest Paradís queda la criatura relligada al seu Creador amb llaços eterns. I quedarà ja escrit per sempre i de manera correcta el vers del Càntic proclamat per la criatura Amiga de Déu: «Jo sóc del meu Estimat i el meu Estimat és meu».

Així culmina el somni de Déu, o el viatge a la humanitat, a la història humana, com ensenyen els Sants Pares. Déu torna a posar llum i harmonia, mitjançant la disponibilitat de Maria, en la foscor de l'abisme, i tornarà amb més profunditat el diàleg de vida i d'amor a l'hora de la brisa en un capvespre sense crepuscle .

Germans, això és el que suggereixen les Escriptures en la resplendent bellesa d'aquesta solemnitat que ens surt a l'encontre en el camí d'Advent vers el Naixement. Repeteixo: el Naixement de Déu. Jo diria vers el tercer Naixement. Ja que si el primer Naixement de Déu, la seva primera Revelació, és al Paradís d'Adam i Eva, i el segon és en el si de Santa Maria, ara, el tercer, és el que ha de tenir lloc en el si de la Humanitat. Convé no oblidar les Escriptures, recordeu el que ens diu sant Pau: «Tot el que diuen les Escriptures és per a instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir l'esperança».

Però aquesta esperança serà ferma si ens acceptem els uns als altres, com Crist ens ha acceptat. Crist s'ha posat, humil al servei del poble. I només amb el nostre servei humil podem teixir el pessebre per rebre'l en un nou Nadal, un servei que ha d'anar dibuixant lletra a lletra la paraula NOSALTRES. Déu no pot néixer i recolzar-se en nosaltres amb la llum o el dibuix d'una altra paraula.