DISSABTE DE LA SETMANA V DE PASQUA

Homilia predicada per fra Octavi Vilà, subprior de Poblet
Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Carmelites Descalces
Tarragona, 24 maig 2014
Ac 16,1-10; Sl 99,2.3.5; Jn 15,18-21

L’amor enfront de l’odi, l’amor en la comunitat cristiana i l’odi en el món, l’amor en els qui reconeixen en Crist al Pare i l’odi en els qui el rebutgen; són la gran contraposició que ens presenta avui aquest fragment del quart Evangeli. El rebuig que Jesús ha experimentat l’experimentaran també els qui segueixin el seu camí. Jesús adverteix als deixebles, potser per consolar-los però sobretot per preparar-los, els adverteix que el camí no serà fàcil, «us he dit tot això perquè no sucumbiu a la prova», diu Jesús uns versets més endavant. L’amor i l’odi dos elements ben presents al llarg de tota la història humana.

En aquestes setmanes del temps pasqual en la litúrgia de la Paraula estem fent camí amb la primera comunitat cristiana, amb els deixebles i molt especialment amb Pere i Pau, i en aquest camí, l’anomenada via, veiem com no manquen les dificultats i els riscos, els rebuigs i les incomprensions, l’odi i l’amor. No són sols dificultats externes, també hi apareixen ben sovint els problemes interns de la comunitat; sols escoltant i discutint les opinions diverses, cercant la veritat, cercant la unitat, es forma comunitat, com ha recordat el Papa Francesc als estudiants de teologia a Roma fa pocs dies. Malgrat tot però els deixebles envigorits per l’Esperit afronten qualsevol entrebanc perquè com ens diu avui la primera lectura estaven «convençuts que Déu ens hi cridava per evangelitzar-los».

La gran missió és i ha estat sempre difondre l’Evangeli. El rebuig a la Bona Nova però, no ens dispensa de la tasca d’oferir-la al món, un cop i un altre, de presentar-li el missatge esperançador de Crist, vencedor de la mort. Una tasca difícil que demana en cada moment nous mètodes i reclama sempre l’amor a la criatura humana, la gran obra gratuïta de Déu. Del desconeixement i la incomprensió de l’altre sorgeix l’odi, de la proximitat respectuosa sorgeix la comprensió i sols així hi pot sorgir l’amor. L’Església ha de fer el seu missatge clar i atractiu per poder desvetllar al món, per poder convèncer-lo que no pas imposar-li res; encisar-lo amb l’amor de Déu. Una tasca de tots, de tots els cristians, tots han de ser capaços de portar-la a terme, desvetllar al món, i a aquesta ens hi empeny amb força el Concili Vaticà II; l’Església, diu la constitució Gaudium et Spes, «Només desitja una cosa: continuar, sota la guia de l'Esperit, l'obra mateixa de Crist, que va venir al món per donar testimoniatge de la veritat, per salvar i no per jutjar, per servir i no per ser servit.»

Missatge i servei, dos grans punts que omplen la vida de les primeres comunitats cristianes i centren també la vida de l’Església avui. La missió evangelitzadora ha d’anar estretament lligada a l’amor al proïsme, al servei a tots, i molt especialment als qui no comparteixen la nostra esperança.

Indubtablement alhora cal asserenar el nostre ànim i els de les nostres comunitats, cal conrear l’amor dins l’Església; com ens diu el Papa Francesc en l’Exhortació Apostòlica el Goig de l’Evangeli: «em dol tant comprovar com en algunes comunitats cristianes, i àdhuc entre persones consagrades, consentim diverses formes d'odi, divisions, calúmnies, difamacions, venjances, gelosia, desitjos d'imposar les pròpies idees a costa de qualsevol cosa, i fins persecucions que semblen una implacable caça de bruixes. A qui anem a evangelitzar amb aquests comportaments?»

Compartint la joia de la bona nova, arribant als cors dels altres per l’amor podrem aconseguir, sols així podrem, que els qui rebutgen reconèixer en Jesús al Pare escoltin el nostre missatge, que la comunitat cristiana sigui part del món i treballi per al món i enfront de l’odi hi posarem amor, l’amor que hi ha en els nostres cors i en les nostres comunitats, l’amor extingirà l’odi; és la revolució de la tendresa a la que el Papa Francesc ens convida a militar.