Homilia predicada pel P. Rafel Barrué
«Mostra’ns el Pare i no ens cal res més»
Aquest desig de Felip de conèixer el Pare, és el nostre desig: El Pare, veure el Pare. Veure el final de la nostra pel·lícula, conèixer com acaba la història, la nostra pròpia història.
Però, Felip, «fa tant de temps que estic amb vosaltres». Però, encara no, encara no veiem amb els ulls clars de la fe. «Creieu-me, —diu Jesús—: Jo estic en el Pare i el Pare està en mi». Dubtes, de com acabarà la teva història?
Però, Senyor doneu-nos els ulls de la fe, per veure de lluny i de prop: per veure més clar, la vostra mort, la vostra resurrecció.
Us apareguéreu a Jaume. Poseu la graduació als nostres ulls per veure més clar quan us feu present enmig nostre: Ara en l’Eucaristia, en aquest pa què és el vostre cos, en aquest vi què és la vostra sang; ara en la pregària i en el cant de la litúrgia; ara en el germà i en el treball quotidià, ara en el més necessitat de la nostra societat.
«Silenciosament, sense paraules», feu-nos veure la vostra glòria, perquè puguem anunciar el camí, la veritat i la vida que sou Vós.
Apòstol vol dir enviat. I som enviats, sense moure’ns del lloc, per manifestar des d’ací la vostra presència, el vostre camí, la vostra veritat i la vostra vida, l’itinerari, el fil del film de la Bona Nova. Senyor ens heu donat la vida perquè la nostra pel•lícula, la nostra història acabi en el Pare.
Creiem i no ens cal res més.