DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Som vinya. Fructificar, vol dir donar fruit. El Regne de Déu se’ns ha donat perquè el fem fructificar. En els més de dos mil anys de història de l’Església, sabem que hem donat fruit bo, però de vegades dolent. En els quasi vuit cents anys del monestir, també podem veure els bons fruits i els dolents. En els anys que jo tinc, en els anys que tenim cadascú de nosaltres també podem esbrinar els fruits de la nostra vida. Perquè la nostra persona, com a cristiana en el món, no pot fer altra cosa que fructificar. Ai, si no ho fa! Vols dir que és cristià? Un cristià mort no és un cristià.

Sóc cep. La pedra que corona l’edifici és l’altar, és el Crist i els nostres ulls se’n meravellen. Perquè Crist és la pedra que corona l’Església. Crist corona la comunitat. Crist és la pedra que de vegades rebutjo, sempre que hi peco. Crist és la pedra que corona el món, l’univers creat se sosté per ell, encara que molts no se’n adonen. Per això, molts viuen sense Déu i així fan maleses, per tot arreu raïms agres.

Hem d’esdevenir bon raïm. Conversió és el que ens cal. No per res, de vegades vivim de renda, perquè un dia vam entrar al monestir, vam fer la professió. Però, en la vida del cristià ens convé posar-nos al dia, amb una conversió sincera, sense fal•làcies. Acudint a la pregària i a la súplica. Perquè la tasca que Déu vol de nosaltres és que donem fruit. I, quin fruit s’espera d’un creient, d’un cristià, d’un monjo? Sant Pau ens diu: «Allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi».

Crist és o no és, la clau de volta de la nostra vinya, de la nostra família, de la nostra comunitat, de la nostra vida? Crist és o no és la corona del nostre cep, nostre ésser? Només des de la vida en Crist podrem celebrar l’acció de gràcies pels bons raïms, pels fruits rebuts i donats, per al bé de tothom fructificats.