EL BAPTISME DEL SENYOR (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
Is 55,1-11; Sl Is 12; 1Jn 5,1-9; Mc 1,7-11

Germanes, germans,

Amb la festa del Baptisme del Senyor es clou el temps litúrgic del Nadal, i aquesta festa correspon a una de les tres manifestacions del Senyor del temps d'Epifania amb l'adoració dels Mags i el miracle de Canà de Galilea. L'adoració dels Mags equival a la revelació de la fe a tots els pobles. El baptisme de Jesús en el Jordà és la manifestació pública de la Trinitat divina que garanteix la missió de Jesús, la seva total predilecció pel Pare i la unció plena de l'Esperit. El miracle de Canà amb la conversió de l'aigua en vi és el signe evident de la novetat absoluta amb què Jesús renova la creació i és portador del vi nou de la nova aliança amb la seva sang purificadora. Tres signes que inauguren una era nova dins el pla salvador de Déu. Tres signes que tenen com a protagonista el mateix Jesús, Fill de Déu encarnat, Déu fet home present entre els homes, Déu Salvador enviat pel Pare per tal de renovar la naturalesa humana malmesa pel pecat d'Adam. Cadascun d'aquests signes és presentat en els textos bíblics amb una sèrie de detalls previs que culminen amb el gest epifànic que dóna el sentit profundament teològic a cada escena.

Avui, en el baptisme del Senyor, ens trobem davant una singular teofania. Jesús es presenta al Jordà per ser-hi batejat per Joan. Joan, que predicava un baptisme de conversió, poc abans de presentar-se Jesús a la cua dels pecadors, profetitza que després d'ell ve el qui és més poderós que ell, i ho expressa amb un signe que indica fins a quin punt la persona de Jesús el sobrepassa donat que no es creu ni digne de deslligar-li la corretja del calçat, servei propi dels esclaus. Però Joan vol dir més encara: anuncia que el baptisme de Jesús serà un baptisme amb Esperit Sant, és a dir, està proclamant la divinitat de Jesús en la seva humanitat ja que només un ésser diví pot batejar amb l'Esperit Sant, que és Déu. I aquest Esperit és el qui davalla del cel sobre Jesús mentre sortia de l'aigua. En el baptisme de Jesús la Trinitat en pes hi pren part: el cel s'esquinça significativament per donar pas a l'Esperit que baixa cap a ell com un colom, com el colom que anunciava a Noè el final del diluvi. I amb un to solemne l'evangelista Marc fa entrar en escena també el mateix Pare qui, des del cel estant, amb la seva veu potent dóna testimoni del seu Fill estimat en qui té posada tota la seva complaença. Un escenari magnífic i singular on la Trinitat sencera s'implica en la missió que Jesús portarà a terme a partir d'aquesta unció de l'Esperit amb la garantia de ser l'enviat legítim i ben-estimat del Pare.

Aquesta seria una primera lectura descriptiva de l'escena evangèlica narrada per sant Marc. Mirem ara de fer-ne un aprofundiment que ens serveixi pel nostre aprofitament espiritual. Fem-ho a partir de la invitació amb què ens exhorta insistentment el text d'Isaïes d'avui: «Veniu a l'aigua..., veniu els qui no teniu diners,... veniu a mi, i us saciareu de vida». Apliquem-ho, doncs, al text de Marc. La gratuïtat generosa que proclama el final del segon Isaïes es fa palesa d'una manera inaudita en l'escena del Baptisme de Jesús. Jesús encarna tota la humanitat pecadora i tot submergint-se en les aigües del Jordà també tota la humanitat és submergida en ell i les aigües purificades pel seu contacte immaculat, esdevenen en ell i per ell, salvació per a tots. No oblidem que Jesús és Déu i home i que qualsevol gest o acció seves tenen una dimensió transcendent, i, per tant, que depassa qualsevol frontera en l'espai i en el temps. Seguim entrant en aquest misteri de gratuïtat. L'esquinçament del cel com d'un llençol equival a la irrupció de la divinitat en la humanitat, una comunió sorprenent de l'eternitat en el temps. Des d'aleshores tenim una clivella d'accés en el cel. Aquesta revelació divina amb el davallament de l'Esperit Sant sobre Jesús i la sublim veu del Pare en ‘off' del cel estant, ens recorda la teofania del Sinaí però aquí es tracta de la primera manifestació trinitària. La divinitat de Jesús es revela en la seva humanitat pel doble testimoniatge de la unció de l'Esperit i la Paraula velada però indefectible del Pare. Si nosaltres estem representats en la humanitat de Jesús, també l'Esperit Sant fa irrupció en la nostra vida per la nostra comunió en Jesús i, per tant, units a ell, participem també de la seva vida divina «–Veniu a mi, i us saciareu de vida», deia el profeta Isaïes- i som introduïts en la filiació divina gràcies a la benvolent magnanimitat del Pare.

Germanes, germans, estem parlant d'uns misteris que ens sobrepassen i que no esgotaríem mai, per això són misteris, però la impossibilitat d'entendre'ls racionalment no ens ha d'impedir d'interessar-nos per ells per què són garantia de veritat transcendent. Sant Joan ens ho diu clarament avui: «L'Esperit és la veritat», i no una veritat qualsevol, finita o circumstancial, sinó la veritat plena, aquella que perdura sempre perquè és divina i s'identifica amb el mateix Esperit de Déu. Vivim d'aquesta Veritat que no enganya i que no falla mai. No hi ha dubte que estem parlant dels camins i dels pensaments de Déu que estan per damunt dels nostres tant com la distància del cel a la terra. I no perdem de vista tampoc que la salvació és el do eximi que Déu ha volgut fer a la humanitat de tots els temps i de tots els llocs per l'encarnació del seu Fill. Acollim-la, doncs, amb gratitud i adorem humilment, amb els pastors i els Mags, aquell qui, tot revestint-se de la nostra feble humanitat, volgué enlairar-la per sempre a les altures del Pare dels estels.