SANT FRUCTUÓS, BISBE, SANT AUGURI I SANT EULOGI, DIAQUES, MÀRTIRS

Homilia predicada per fra Octavi Vilà, subprior de Poblet
He 10,32-36; Sl 33; Jn 17,11b-19

Abrandats per l'amor del Crist, el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi donaren llurs vides per la fe. Testimonis d'aquesta Església, de tota l'Església, avui delerosa d'unitat, que estesa d'orient a occident, Fructuós tingué present en la seva pregària fins al darrer moment de la seva vida aquí a la terra, abans d'entrar en la gloria.

Aquesta terra, on la nostra Església s'arrela, ha estat amarada per la sang dels màrtirs i les seves cendres l'han adobat; des del bisbe Fructuós al beat Manuel Borràs; no han mancat pastors que han sabut donar la vida per les seves ovelles. Testimonis de la fe que Fructuós declarava en «l'únic Déu que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el que contenen.»

Escrivia el papa Benet XVI amb motiu del jubileu de sant Fructuós de l'any 2008: «La commemoració d'aquests màrtirs ens porta a pensar en una comunitat que, havent rebut a les albors del cristianisme el missatge evangèlic transmès pels Apòstols, va saber confessar, viure i celebrar la seva fe sense temor, fins i tot en un ambient d'incomprensió i d'hostilitat.»

El testimoniatge dels qui varen donar la sang pel Crist continua il·luminant i enfortint la fe d'aquesta Església i la de tota l'Església, donant plenitud a la nostra existència, raó per l'esperança i el goig més íntim per la fe; fits els ulls en Déu, font de la vida; ja que com manifestava Fructuós en l'hora del martiri: «no podran fallir l'amor i la promesa del Senyor ni en aquest món ni en l'altre.»

Consagrats en la veritat, que és la Paraula de Déu, foren enviats al món tal com Crist hi fou enviat. Sostingueren lluites i sofriments, i a la fi els fou donada una gran recompensa, ja que sofrint amb constància i complint la voluntat de Déu, obtingueren el que Ell els havia promès.

El Senyor els va escoltar i per això no varen tenir por i provats al foc com l'or preciós, revestits amb la cuirassa de la fe i l'elm de la salvació, coronats amb la diadema reial i la corona immarcescible, meresqueren una digna estada al cel, i ara estan asseguts a la dreta de Crist.

Que el seu testimoniatge ens il·lumini i que ens acompanyi sempre l'exemple de Fructuós que en el darrer moment girà l'esguard vers el Senyor i començà a pregar en el seu cor per tots nosaltres.