EL COS I LA SANG DE CRIST

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 24,3-8; Sl 115 12-18; He 9,11-15; Mc 14,12-16.22-26

«Farem tot el que diu el Senyor... I Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. I l’endemà, de bon matí, erigí un altar al Senyor per oferir un sacrifici de comunió... El poble va tornar a afirmar: Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot».

Jesucrist és el nou Moisès. Ell és la mateixa Paraula del Senyor, el nostre Déu.

També les seves paraules han estat escrites. Tots acabem d’escoltar-les. Ell no ha dit tan sols unes paraules sinó que com, està escrit:

«S’ha ofert ell mateix a Déu per l’Esperit Sant, per purificar-nos de les obres que ens porten a la mort perquè puguem donar culte al Déu viu».

Però la seva ofrena, l’ofrena de la seva pròpia vida per nosaltres, va recomanada per la seva obra i les seves paraules. ¿I quines són aquestes paraules de vida?

«Jo no he vingut a ser servit sinó a servir i donar la vida». (Mt 20,28)

«Perquè si perdoneu les seves culpes als altres també el vostre Pare del cel us perdonarà a vosaltres. Però si no els perdoneu el vostre Pare no us perdonarà les vostres culpes». (Mt 6,14)

«Si estimeu només els qui us estimen, ¿quina recompensa mereixeu? Estimeu fins i tot els vostres enemics... Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare del cel». (Mt 5,46)

«Heu de néixer de nou». (Jn 3,6)

«Les meves paraules són esperit i són vida». (Jn 6,63)

«Si el gra de blat, quan cau a terra no mor queda ell tot sol, no dóna fruit». (Jn 12,24)

«Sereu els meus amics si feu el que us mano». (Jn 15,13)

«Que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres, en això coneixeran que sou els meus deixebles: pel l’amor que us tindreu entre vosaltres». (Jn 13,34)

«Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: Preneu-lo: això és el meu cos».

Crist és el pa que ell mateix ens dóna perquè tinguem vida. Ens dóna el pa de la seva Paraula, i tal com quan mengem el pa material, el nostre cos l’assimila i s’enforteix i recobra forces per passar el dia, així també aquest pa que mengem en l’Eucaristia és el pa que necessitem assimilar per tenir forces, unes forces espirituals que ens permetin viure al llarg del dia, tot essent, com afirma sant Joan Crisòstom: «Instruments del seu amor».

És aquest el camí per perfilar en la nostra vida el Cos de Crist, el camí per donar a llum Crist mitjançant la comunió en l’amor. Aquesta és la festa d’avui: Corpus Christi, el Cos de Crist, que som nosaltres. Veritablement ho som quan tenim tots una referència al nostre Cap que és el Crist, quan vivim una veritable comunió en l’amor. Com ens ensenya l’evangelista sant Joan: «que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així doncs estimeu-vos els uns al altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres». (Jn 13,34)

Però això passa per menjar i assimilar la seva Paraula, guardar la seva Paraula de foc al cor, com expressa el profeta Jeremies: «la vostra Paraula la sentia com un foc ardent tancat en els ossos; feia esforços per contenir-la però no podia».

Això passa per escoltar i guardar la Paraula com Santa Maria, i posar-nos a disposició del que Déu vol de nosaltres, com va fer ella: «Que es compleixi en mi la teva Paraula».

Escoltar la seva Paraula, menjar-la en el pa de l’Eucaristia, viure-la en una vida y relació fraternal, dia rere dia. Si no fem per manera que aquesta Paraula ens cremi per dintre, els altres, o nosaltres mateixos, passaran fred.

No és inútil que recordem les paraules del poble d’Israel a Moisès: «Farem tot el que diu el Senyor. L’obeirem en tot».