Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Déu ens guarda com la nineta dels ulls, perquè puguem viure, escoltar la seva veu, reconèixer-lo com l’únic Déu i així siguem feliços. Déu estima la vida i vol que tinguem una vida feliç.
Déu ens guarda com la nineta. Per això, és Pare misericordiós. Pare que ens ha comunicat l’Esperit Sant, perquè puguem donar testimoni que som fills de Déu, perquè puguem cridar: «Abbà, Pare». I així, puguem donar testimoni de la missió que ens ha ordenat el seu Fill Jesucrist, en el qual cadascú de nosaltres som hereus.
Déu ens guarda tota aquesta fortuna de glòria per sempre, en la mesura que vivim amb coherència la nostra missió, donant credibilitat a la nostra comunitat. Som coherents en el nostre baptisme? O bé, se’ns ha eixugat l’aigua de l’Esperit Sant que ens fa viure? Donem testimoni de vida de fills?
Però, nosaltres no podem anar a convertir a ningú. No podem convertir a ningú, si no és des de la nostra consagració que ens exhorta a morir a tot allò que no serveix, per a que faci estada en nosaltres la Santíssima Trinitat (cf. Angelus Silesius, El Peregrí Querubínic, Clàssics del Cristianisme 52).
La meva dedicació exclusivament és al Tot U, Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Si és així, la pregària em farà descobrir la meva relació amb Déu, cridant: Pare, esbrinant la presència del Fill que prega en nosaltres cada dia fins a la fi del món, rebent la bonesa de l’Esperit per arribar al cel.
Només ens interessa una cosa: donar glòria a Déu, perquè com deia santa Teresa: «solo Dios basta».
Que Santa Maria, com va visitar Elisabet, ens visiti a nosaltres per poder magnificar a Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. I que de la mateixa manera que ens inclinem en honor i reverència de la Santíssima Trinitat, aprenguem a inclinar-nos cap al proïsme per magnificar el més necessitat i tingui una vida més feliç.
Déu ens guarda com la nineta dels ulls.