3 de maig de 2015

DIUMENGE V DE PASQUA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, subprior de Poblet
Ac 9,26-31; Sl 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32; 1Jn 3,18-24 i Jn 15,1-8

«L’Església s’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.»

La primera comunitat esdevé fidel al manament del Senyor de creure en Jesucrist i estimar-se els uns als altres. En la comunitat que viu sota aquesta regla d’or de la vida sovint per difondre la bona nova Déu es val de peces de rebuig. Pau que ha esdevingut evangelitzador, propagador d’aquest missatge ha estat perseguidor; en ell la llavor d’Esteve, el primer màrtir cristià, ha donat un fruit admirable, en ell que era un dels qui assentien en la seva mort. Déu l’ha cridat i l’ha fet testimoni, fora d’hora, de la resurrecció del seu Fill i l’ha portat a Jerusalem on molts, amb raó, encara no creien en la seva conversió. Pau fidel a l’amor no sols amb paraules sinó també amb fets i veritat, esdevé la sarment ben empeltada al cep, empeltada a Crist. Jesús, el Crist, s’ha fet un de nosaltres i ara en la vinya del Senyor, el poble de Déu, el Pare hi ha plantat al seu mateix Fill, la vinya ja no cal que sigui arrancada però la sarment perquè no s’assequi i pugui donar fruit cal que rebi la saba de Crist. Jesús és el Messies, la llum del món, el pa de vida, la porta de les ovelles, el bon pastor, la resurrecció, el Senyor, el Mestre, el camí, la veritat, la vida; el Fill de Déu. Tot això ens convida a compartir-ho amb nosaltres que estem empeltats al cep veritable i estant en Ell, Ell està en nosaltres.

Tota la nostra vida de cristians esdevé així un sense sentit si manca la unió amb Jesús i aquesta unió implica coneixement i amor. Tot deixeble, com Pau, ha estat cridat a donar fruit, a estimar a Déu i als altres no sols amb paraules, sinó en veritat i amb obres. Sense Ell no podem fer res; ésser cristià exigeix una experiència vital de Jesucrist, una passió pel seu projecte Les preocupacions de cada dia no ens han de fer oblidar que som sarments del cep veritable, si la sarment s’asseca és que la saba de Crist no hi flueix i no mou la nostra vida, és que no deixem que Crist entri dins nostre i ens cal deixar-la fluir lliurament per comunicar la joia del ressuscitat. Si no vivim amarats de la saba de Crist no podrem transmetre el missatge, sinó en som testimonis en obres i en veritat la sarment s’assecarà i en lloc de transmetre la alegria de la bona nova, en lloc de ser-ne testimonis que contagien l’alegria contagiarem, com tants cops hem fet, pors, angoixes i sofrences. Acostant-nos a Déu amb tota confiança, amb la consciència tranqui-la, obtindrem allò que li demanem, en creure en Jesucrist i estimant als altres, tal com Ell ens ho ha dit, romandrem en Jesús i en l’Evangeli.