10 de maig de 2015

DIUMENGE VI DE PASQUA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
Ac 10,25-26.34-35.44-48; Sl 97; 1Jn 4,11-16; Jn 17,11b-19

Germanes, germans,

En aquest diumenge previ a la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, la litúrgia de la paraula ens presenta en primer lloc la conversió del centurió Corneli en el llibre dels Fets dels Apòstols. Es tracta d’un esdeveniment molt significatiu pel poble jueu, ja que fa referència a la conversió d’un pagà i de la seva família, una conversió de la qual el mateix Esperit Sant s’ha avançat als esdeveniments a través d’un element simbòlic que és relatat per dues vegades en el text dels Fets. Pere és el protagonista privilegiat d’aquesta missió entre els pagans, i el testimoni qualificat per garantir l’autenticitat de la presència de l’Esperit entre tots els qui escoltaven la seva predicació. Per això no dubta en batejar-los en el nom de Jesucrist. D’aquesta manera la predicació de l’evangeli surt dels estrets límits del judaisme i s’expandeix d’una manera definitiva als pobles pagans.

El fragment de la primera carta de sant Joan que hem escoltat, després de donar la primacia de l’amor de Déu, ens exhorta també a traduir aquest amor que Déu ens té als nostres germans. Si ens estimem de debò, no hi ha dubte que l’amor de Déu fa acte de presència en nosaltres, i si Déu està en nosaltres, el seu amor hi fa estada en tota la seva plenitud de tal manera que Ell s’estima també en nosaltres per la presència del seu Esperit d’amor, un amor on ja no hi manca res. El testimoniatge del apòstol avança encara més quan confessa que Jesús és el Fill d Déu i que Jesús i Deu formen una unió indissoluble, una unió centrada en un amor perfecte. Déu és amor, i qui viu en l’amor, Déu fa estada en ell.

El fragment de l’evangeli escollit per avui correspon a una part de la llarga pregària anomenada sacerdotal de Jesús abans de la seva passió. És una pregària que Jesús dirigeix en veu alta al Pare i que comprèn tres parts: la primera correspon a la pregària de Jesús per sí mateix (pregària sacerdotal), a continuació Jesús prega pels seus deixebles i en la tercera Jesús prega pels qui creuran en els seus deixebles. El nostre fragment correspon a una part de la pregària de Jesús pels seus deixebles.

Jesús invoca al Pare amb el qualificatiu de ‘Sant’ demanant-li que guardi els que ell li ha donat per tal que es mantinguin en la unitat mateixa que existeix entre el Pare i el Fill. Jesús garanteix el seu interès en vetllar per ells mentre era amb ells, però ara Jesús torna al Pare i cal que les seves paraules es mantinguin en ells enmig d’un món hostil amb el qual ells no combreguen perquè no són del món com Jesús tampoc no ho és. Jesús parla del món segons dues connotacions: el món bo és aquell al qual Jesús ha estat enviat, i també els deixebles, i el món dolent és aquell que no acull la paraula de Jesús i fins i tot s’hi oposa perquè està dominat pel Maligne. Finalment, el fragment fa referència a consagrar els deixebles en la veritat, és a dir, separats del món entren en l’esfera divina i participen de la vida de Déu, que és essencialment veritat.

Nosaltres recollim aquest testimoniatge de Jesús dirigit als seus deixebles com a missió que també nosaltres hem de portar a terme en el nostre context. Jesús ens vol seguidors seus, i ens demana que visquem en la unitat, unitat en l’amor amb què ell ens ha estimat que és el mateix amor del Pare i que ha d’arrelar en les nostres vides per tal que el nostre testimoniatge no perdi la força de la veritat amb què ell ens ha consagrat amb la seva paraula.