EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
Is 49,1-6; Sl 138; Ac 13,22-26; Lc 1,57-66.80

Germanes, germans,

«Déu envià un home que es deia Joan».

Així començava el cant d’entrada de la missa d’avui, tot citant un fragment del pròleg de l’evangeli de sant Joan, i que la melodia pregonava d’una manera solemne l’entrada de sant Joan Baptista al món.

Joan és enviat per Déu al món, tal com Jesús va ser també enviat al món. Joan és un home escollit per Déu, nascut d’una manera providencial, de pares ancians i mare estèril, com tants exemples que trobem en l’Antic Testament: Isaac, Samsó, Samuel i altres, i ple de gràcia ja abans de néixer en el moment de la visitació de la Verge María a la seva mare Elisabet. El nom de Joan és escollit també per Déu i comunicat al seu pare Zacaries per l’arcàngel Gabriel en l’aparició que tingué lloc en el temple. Aquest nom significa el Senyor és gràcia, el Senyor és favorable. Joan és, doncs, un home afavorit per Déu des d’abans de néixer per portar a terme una missió: la de preparar els camins del Senyor. Ja en néixer la gent es preguntava: «què serà aquest noi? I tothom reconeixia que la mà de Déu era amb ell».

El seu naixement està marcat per tota una sèrie de fets meravellosos: el seu pare Zacaries, que havia perdut la parla per la seva incredulitat a la paraula de Gabriel, la torna a recuperar després que és preguntat pel nom que s’havia de posar al nen i l’escriu en unes tauletes coincidint així amb el nom que deia Elisabet. Tota la gent es meravella i veu en el naixement de Joan un prodigi diví que fa pensar en la missió que el Senyor li té confiada.

Joan, home ple de l’Esperit Sant, pren la via dels antics profetes i es prepara amb rigor i austeritat per la missió que l’empeny. Viu al desert, entre feres i sorrals, vesteix amb pell de camell i s’alimenta de mel silvestre i de llagostes boscanes. Joan es prepara seriosament per la missió de precursor del Senyor i es presenta al poble amb una autoritat moral que es fa escoltar. El seu baptisme de conversió atreu les multituds i els invita a una penitència severa. Fins i tot Jesús es posa a la fila per ser batejat per ell. Malgrat tot, l’estil de Joan i el de Jesús difereixen en la forma. Joan es mostrarà més intolerant i apocalíptic. Jesús, en canvi, serà més benèvol i compassiu amb els pecadors. Tanmateix, Joan, com a testimoni de la llum i de la veritat serà màrtir de la justícia i precedirà Jesús en el martiri, deixant els seus deixebles orfes i desolats.

Vet aquí en esbós el recorregut de la vida d’un home escollit i afavorit per Déu. El fet que Déu l’hagi afavorit no l’estalvia de les dificultats ni tan sols d’una mort violenta. Déu l’acompanya en la seva empresa i li dóna la fermesa, el coratge i la decisió per mantenir-se fidel. Joan, sense ser deixeble directe de Jesús l’ha tingut sempre com a model i com a punt de referència i el mateix Jesús ha elogiat Joan Baptista com el millor entre els nascuts de dona.

Joan Baptista es mantingué íntegre tota la seva vida, fidel als designis de Déu, i ho visqué amb tota humilitat i coherència, arriscant la seva vida i mostrant constantment el Crist com l’Anyell de Deu que esborra el pecat del món de qui no és digne ni tant sols de deslligar-li el calçat dels peus. Un home que sap estar al seu lloc i que quan creu que ha acabat la seva carrera se sap retirar a temps.

En Joan Baptista tenim un exemple magnífic d’un home escollit que ha sabut viure l’expectació messiànica amb clarividència, seguint la tradició profètica, i ha reconegut en Jesús el Messies esperat, l’ha saludat amb joia i li ha donat pas situant-se ell mateix convençudament al darrer lloc.