L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Sl 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

Crist ens ha portat la vida, esdevenint el primer home d’entre els qui han mort, ha estat qui ens ha portat la resurrecció dels morts, és qui ha de regnar fins que posi el Regne en mans del Pare i venci el darrer enemic, que serà la mort. Sant Pau ens presenta les línies mestres del pla de Déu, un pla que té com a objectiu la salvació dels homes. En aquest pla, en la història de la salvació, hi ha personatges clau, uns més que altres, i personatge clau de primer ordre és Maria, la mare de Jesús i Mare de Déu. Per això el Pare l’ha fet participar ja de la glòria del Regne d’una manera particular definida per l’Església en aquesta festivitat d’avui, ja que «el terme Assumpció significa glorificació no tan sols de l’ànima, sinó també del cos».

Tot celebrant la pujada de Maria al cel se’ns convida a nosaltres també a elevar la mirada a les coses celestials, fixar la vista en el darrer objectiu de la història: el Regne de Déu. Maria ja ha estat distingida des de la seva concepció per una predilecció especial del Pare que l’ha destinada a ser la mare del fill únic de Déu esdevingut home. Maria ha estat constituïda com el tabernacle de la nova aliança, la dona que ha infantat un fill que governarà les nacions, el Messies, el Senyor. Maria precedeix tota la humanitat i participa ja de la glòria i de la contemplació del Pare de la qual tots els homes, mitjançant Crist, som convidats a participar. Maria és la qui se’ns ha anticipat, la qui ens obre camí. Ella que va rebre en el seu si l’Esperit i portà en les seves entranyes el Salvador del món és qui ara és rebuda pel Fill al seu Regne per tal de participar amb el seu cos glorificat de la glòria eterna. Sols Maria ha estat glorificada per Déu, entre les criatures de la terra, és la primera entre la creació que, morint, rebé el premi de la glòria eterna sense conèixer la corrupció de la carn, ella, concebuda immaculada i sense pecat, ha estat enviada com a pionera perquè estant a la vora del seu Fill ens ajudi a obrir les portes del cel quan sigui l’hora i ara a intercedir perquè les nostres súpliques siguin ateses.

Perquè Maria és la beneïda entre totes les dones, des de la seva petitesa ha estat benaurada per les meravelles que el Senyor ha fet en ella i per portar en les seves entranyes el fruit beneït de Déu. Maria és també la imatge i primícia de l’Església gloriosa de la qual participarem si som cridats a fer-ho en el dia en què el Regne del Fill arribarà al seu acompliment. Maria és origen i fi de la nostra salvació; origen perquè, concebuda inmaculada i per obra de l’Esperit, portà al món el Fill de Déu que ens havia de salvar, i fi perquè ja ha arribat allí on nosaltres esperem d’arribar, perquè el Pare mitjançant el Fill l’ha volgut distingir amb la glòria eterna ja des de la seva mort. Maria, icona de la salvació, icona de la Trinitat, ja que afavorida pel Pare és Mare del Fill per obra de l’Esperit Sant. Maria que fou fidel al llarg de la seva vida aquí a la terra, ha estat la primera servidora de Crist i per això participa ja del regne perquè en ella servir és regnar. Maria la primera creient, la primera en ser fidel i per això és també la primera en participar de la glòria eterna. Maria és l’exemple, el model i el mirall; la feliç perquè ha cregut.

Contemplem avui el misteri del trànsit de María d’aquest món al paradís, ella que visqué la Pasqua, ara en participa. Com Crist va ressuscitar d’entre els morts i amb el seu cos gloriós va pujar al cel, així també Maria, associada a Ell plenament, va ser glorificada. En això Maria també segueix més de prop el seu Fill i ens precedeix a nosaltres. Al costat de Jesús, el nou Adam, que és la primícia dels ressuscitats, la Verge, com a nova Eva, esdevé figura i primícia de l’Església, «senyal d’esperança certa» per a tots els cristians.

Amb Maria comença la nostra salvació; com Maria podem arribar al Regne de la glòria; per la pregària i la intercessió de Maria ens arriba l’ajuda de Crist i d’Ell, l’únic mitjancer, ens arriba la salvació i la gloria. Perquè «Tot ve d’Ell, passa per Ell i va cap a Ell».