2 de febrer de 2017

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40

Els ulls de Simeó i els d’Anna han vist la llum que es revelarà a totes les nacions, han vist el Salvador. Han sabut reconèixer-lo en aquell petit infant que, portat pels seus pares, és presentat i ofert a Déu segons el que prescriu la Llei, perquè Ell no ha vingut a abolir-la sinó a completar-la. Passats els dies del seu naixement és portat a complir allò que mana la Llei de Moisès referent al rescat del primogènit i a la purificació de la mare. Josep i Maria presenten el sacrifici prescrit, un parell de tórtores o dos colomins per pagar el preu del rescat d’aquest noi en qui es manifesta la gràcia i que, oferint-se a si mateix en sacrifici, un sacrifici que superarà tot altre i servirà d’una vegada per sempre, Ell serà el preu del rescat per a tota la humanitat; Ell mateix que ara anirà creixent fort, entenimentat i amb el favor de Déu. La Llei a la qual Jesús se sotmet, demana per a garantir l’autenticitat d’un fet dos testimonis. Simeó, un home just i pietós que esperava l’hora, que té sobre d’ell l’Esperit Sant i és guiat per aquest cap al temple, veu acomplerta la revelació que no moriria sense veure el Messies, el Senyor; Simeó prendrà en braços la salvació, perquè la salvació és ara a l’abast de tots els homes. També Anna, a la mateixa hora, ella profetessa i lliurada en cos i ànima al culte amb la pregària i el dejuni, parlarà del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

La salvació, el pla de Déu, està en marxa cap la seva plenitud, partint de l’antiga Llei per arribar a la plenitud de la Llei, tal com Jesús dirà «no us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud» (Mt 5,17). L’acompliment de la Llei ha arribat ara, perquè la humanitat ha entrat en l’hora de Déu, en l’etern present, en l’ara de Simeó que és també el nostre ara si ens deixem guiar per l’Esperit Sant i som capaços també nosaltres de reconèixer el Salvador, el Senyor. Per reconèixer-lo tal volta ens calgui compartir amb Ell la humiliació i el sofriment, aquells que Simeó anuncia a Maria com una espasa de dolor que li traspassaran l’ànima.

L’àngel de l’aliança desitjat pel poble d’Israel entra avui al seu temple. El temple on Jesús deixarà embadalits els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes; allí on tots els qui el sentiran es meravellaran de la seva intel·ligència i de les seves respostes; el temple des d’on el diable el reptarà a desafiar Déu tirant-se des de la seva teulada; allí on cada dia ensenyarà; on, consumit pel zel, agafarà un fuet de cordes per treure’n fora mercaders, canvistes, moltons i vedells, tirant-los per terra les monedes i abocant-los les taules.

Jesús, que esdevindrà el gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble i que passarà per la prova del sofriment, per tal de confortar els altres que som provats. Avui la salvació ha entrat al temple, però els seus no l’han reconeguda, sols Simeó i Anna, eixamplant el seu cor, guiats per l’Esperit, han vist el Salvador perquè ells esperaven l’hora de Déu. Avui la llum de la salvació ha arribat a tots els pobles. Mentre Maria i Josep han quedat meravellats del que diuen del seu fill, Simeó i Anna han vist recompensada la seva vida de pacient espera, amatents sempre als signes de l’Esperit i han pogut contemplar per si mateixos la salvació, prendre-la en braços i contar-ne les meravelles.

El Salvador entra al temple, a la casa del seu pare, i Josep i Maria paguen el preu del seu rescat marcat per l’antiga Llei. Ell, el nou i definitiu temple, aixecat en tres dies en vèncer la mort per la seva resurrecció, entra al temple de l’antiga Llei, fet per mans d’homes, que no trigarà a desaparèixer. El qui amb la seva sang rescatarà la humanitat per sempre més, paga el preu marcat pel rescat dels primogènits en un sacrifici caduc. Déu ens ha enviat el seu Fill, Déu ens ha enviat la salvació perquè també nosaltres, a la mateixa hora, en l’etern present de Déu, puguem abraçar-la. Guiats per l’Esperit com Simeó anem a l’encontre de Crist, ara i aquí present en la seva Paraula, en el pa i en el vi de l’Eucaristia, en l’assemblea reunida en el seu nom. Pregant com Anna, acollim-lo valent i poderós, victoriós en el combat contra la mort, que, havent-se fet semblant a nosaltres, havent passat la prova del sofriment, ens ha confortat i ens ha fet lliures.