Ef 4,7-16; Salm 121,1-2.3.4-5 i Lc 13,1-9
Cada dissabte als monestirs cistercencs dediquem l’Eucaristia a Maria, a la Mare de Déu i mare nostra. Ella rebé la gràcia en plenitud, perquè Crist fou del tot generós amb la seva mare. Si a uns els fa el do de ser apòstols, a d’altres de ser evangelistes, pastors o mestres, a Maria li fa el do de ser mare, ella que forma part del seu poble sant ho fa de manera privilegiada, portant dins les seves entranyes al Fill de Déu, a l’home perfecte, a l’home que arriba a la talla de la plenitud. Maria és el nostre model. Acollim-nos a ella per no fluctuar, perquè no se’ns endugui el vent de qualsevol doctrina, l’atzar del que pensa la gent o l’astúcia dels qui ens volen conduir allí on no hi ha Crist. Amb Maria com a model esforcem-nos per mantindre’ns en la unitat i en l’amor a Crist, i créixer amb Ell que és el cap d’aquest cos que és la seva Església. Si caiem, si ens veiem buits, com a sense fruit, no hem de tenir por; encomanem-nos a Maria perquè la immensa misericòrdia del Senyor cavi la terra de la nostra fe i l’adobi amb l’esperança; així nosaltres tenint-la a ella per model ens podrem esforçar més i més per donar d’ara endavant bon fruit.
Aquella noia de Natzaret deixà que la visita de l’àngel la sorprengués, fins i tot l’esporuguís, però ella era tota confiança en Déu i per obra de l’Esperit Sant nasqué dins del seu ventre el fruit més preuat, el Fill de Déu que venia a salvar-nos. Ella era una noia qualsevol, certament escollida per Déu des de sempre. També nosaltres, cadascun de nosaltres hem rebut un do, som escollits de Déu, escollits per Déu, per a acomplir una missió. Deixem-lo actuar en nosaltres, com Maria deixem que Déu entri en la nostra vida, en el nostre cor i ens transformi. No és pas fàcil, tot al nostre voltant ens empeny sovint a no escoltar la seva veu: la comoditat, la inèrcia, el mimetisme dels que ens envolten ens hi empenyen. Però Ell, com ho feu a Maria, ens parla, ens crida, ens estima. Estem estretament units i lligats a Ell i amb l’amor a Ell i dels uns pels altres, tots junts, anem fent camí i anem creixent; tocats per l’amor de Déu. No tinguem por de deixar-nos tocar per l’amor de Crist, no tinguem por ni vergonya de ser testimonis del seu amor enmig del món.
Encomanem-nos a Maria per poder avançar en el camí de l’amor a Crist i als germans, en el camí cap a la plenitud. No tinguem por, Crist vingué, ve cada dia per portar a plenitud tot l’univers, per portar-nos a la plenitud a cadascun de nosaltres; com vingué a Maria. Obrim-li les portes del nostre cor i deixem que actuï en nosaltres. María tremolà davant el misteri de la crida de Déu, que en un instant li canvià la vida i li feu sentir tota la seva petitesa. L’àngel, llegint en el més profund del seu cor, li digué: «No tinguis por!». Déu també llegeix en el nostre cor. Ell coneix bé els desafiaments que hem d’afrontar en la vida, quan ens sentim torbats i embargats per tantes pors. Maria no temé i per això trobà gràcia davant de Déu. La presència contínua de la gràcia divina en nosaltres, ens ha d’animar a avançar amb confiança. El camí de la nostra vida no està lliure, ni ho estarà mai, de dubtes, de temptacions. Potser tinguem la sensació de no estar a l’alçada dels deixebles de Crist. Però la nostra vida no és pura casualitat ni mera lluita per sobreviure, sinó que cadascun de nosaltres és una història estimada per Déu.
Que Maria, a qui Déu va dirigir la seva mirada amorosa, ens protegeixi, ens agafi de la mà i ens porti així pel bon camí cap a la casa del Senyor, el seu Fill estimat.
