7 d’abril del 2019

DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 7 abril 2019

Jesús prega a la muntanya de les oliveres. Jesús assegut, com a mestre, ensenya. Jesús s’ajup i s’entreté dibuixant a terra amb el dit. Jesús alça el cap i diu: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Jesús es queda sol amb la dona. Jesús alça el cap i diu: «On són? Ningú no t’ha condemnat? Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

I així, nosaltres com si fóssim la dona adultera, Jesús ens ensenya de no pecar més, ens demana convertir el nostre cor. Perquè ens resulta fàcil situar-nos, com a fariseus i mestres de la Llei, per acusar i ser jutges de tothom. Però, també Jesús vol que els fariseus es converteixin. De fet, els fa reconèixer que són pecadors i marxen començant pels més vells.

Nosaltres ens podem considerar vells en la vida monàstica, en la vida cristiana, sense haver perdut mai la fe, però precisament avui Jesús ens interpel·la perquè en lloc de mirar el nostre exterior, posem en el nostre interior la mirada del Crist, el desig de compartir la seva passió, per arribar a la resurrecció. És a dir, compartir tots els sofriments i la mort, per arribar a la vida eterna.

Jesús escriu a terra, una terra tova que li permet dibuixar. Els mestres i els fariseus pensen amb les taules de pedra dura de la Llei mosaica. Mentrestant Jesús ens convida a que el cor de pedra, que se’ns pot endurir en el nostre historial de vida cristiana, el transformem en un cor tou, de carn. Un cor en el qual ell pugui escriure el manament de l’amor, del perdó i de la reconciliació amb Déu i amb el proïsme.

Aquella Llei cosificada pels mestres i els fariseus, ara Jesús l’escriu a terra. Perquè no quedi tancada al Temple, sinó que quedi gravada a la terra perquè tots els pobles del món necessiten ser salvats. Salvats per la gràcia que només ell pot donar-nos. I és Jesús, el Crist, el Fill de Déu qui pot perdonar els pecats i donar-nos novament l’oportunitat de la vida.

Correm doncs aquest darrers dies de Quaresma, amb esperança, per guanyar el premi de la cursa que Déu ens ha convocat allà dalt en Jesucrist. La Pasqua ens espera.