11 de juliol de 2020

EL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT, PATRÓ D'EUROPA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 1; Ef 4,1-6; Lc 22,24-27

Sant Benet fou un home a l’escolta, un home amb l’orella sempre ben atenta a la Paraula de Déu i obert tothora a fer la seva voluntat, una escoltà amb el cor amatent a entendre. Estava cert de que tant sols en el Senyor hi ha la saviesa que dona coneixement i intel·ligència; així lluità sempre perquè la seva fos una vida honrada i al llarg de tota ella maldà per guardar els camins dels homes justos i arribant a entendre la bondat i la justícia no tant sols encertà a la fi els bons camins, sinó que vetllant per la ruta dels seus fidels, això és nosaltres avui, ens deixà una Regla a fi de que posant-la en pràctica militéssim per al Senyor, Crist el rei veritable, l’únic rei veritable i incorruptible, i observant-la poguéssim tenir així una honestedat de costums i un començ de vida.

La clau de volta de tota la vida monàstica està en l’escolta, una escolta que esdevé punt de trobada amb el Crist, inici d’un camí que porta a la vida eterna camí que cal recórrer amb prudència i per això davant dels perills que ens hi esperen hem d’anar armats amb aquelles esplèndides i fortíssimes armes que són la paciència, l’obediència, la mansuetud i l’observança de les bones obres; convertint-nos dia a dia, pas a pas, sota el guiatge de l’Evangeli. En paraules del papa Francesc, sant Benet ens demana en la seva Regla de no anteposar res absolutament a Crist, perquè estiguem sempre alerta, en el dia a dia, a punt per a escoltar-ho i seguir-ho dòcilment (Cf. Discurs a la Confederació Benedictina, 19 d’abril de 2018)

Sant Benet visqué certament seguint la seva vocació, aquella a la que el Senyor el cridà, no escatimant cap esforç per superar llurs febleses; de tal manera que ara nosaltres seguint el seu guiatge, responent amb fets a les seves exhortacions, visquem en un sol cos, un sol esperit i una sola esperança per a servir a un sol Senyor, Pare de tots que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot, com ens diu l’Apòstol.

Sant Benet no ens deixà una doctrina, sant Benet ens deixà un exemple de vida, perquè tot això ell ho visqué amb profunditat, no exempt pas de dificultats, ans al contrari, sabent que de la superació de les dificultats, de les nostres febleses tant físiques com morals, en surt un home nou posat en tot a les mans de Déu, perquè sigui llur gràcia qui el guiï. Això ho visqué sant Benet servint a Déu a través dels seus germans, establint així una escola del servei diví, comportant-se sempre com el criat que serveix, seguint l’exemple del mestre, Crist nostre Senyor.

Tot aquest bagatge que sant Benet ens ha llegat, esdevé també avui per al qui vol afanyar-se per arribar a la pàtria celestial, el camí que arriba als cims més elevats de doctrina i de virtuts. Sant Benet esdevé així pare de monjos, pare del monaquisme occidental, certament, però per damunt d’això esdevé un mestre de la vida espiritual, de la vida cristiana. Perquè què és el monjo sinó un cristià? No hi pot haver cap títol més alt que aquest, seguidor de Crist. Tots fem camí cap a la vida eterna, tots fem camí sota el mestratge de l’Evangeli, tots, essent peresosos, vivint malament, essent negligents, essent motiu de vergonya i de confusió; maldem per fer camí cap al Crist, al costat del Crist i emmirallats en el Crist.

Aquest camí no el podem fer d’altra manera que eixamplant el nostre cor, corrent per la via dels manaments, i sols es pot recórrer en la inefable dolcesa de l’amor, fent experiència de que Déu és més gran que el nostre pecat, que sols amb Ell al costat, confiats en Ell, tenint-lo a Ell per puntal, podrem tenir aquella fermesa que ens permetrà anar endavant en una vida on sempre hi haurà llum i foscor; fidelitat i feblesa. Sols l’escolta de la veu de Déu ens pot ajudar a vèncer foscors i febleses; però cal parar l’orella, parar-la atentament, amatentment. Entossudits en seguir cap al Crist, seguint l’exemple de sant Benet servidor fidel i prudent que amb la seva vida ens convida a imitar-lo, no per arribar així tots junts a la vida eterna.

Sant Benet feu de la seva vida una Regla i de l’Evangeli i de la Regla la seva vida. Perquè la fe, la recerca de Déu és per a ser viscuda amb tota la intensitat possible, amb apassionament, enamorats del Crist, l’orella atenta a l’escolta de la seva Paraula i fits els ulls en Ell. En paraules del Papa Benet XVI «manifesteu clarament als homes aquesta prioritat de Déu. Com a oasi espiritual, un monestir indica al món d’avui el més important, més encara, en definitiva, l’única cosa decisiva: existeix una raó última per la qual val la pena viure, és a dir, Déu i el seu amor inescrutable.» (Heiligenkreuz, 9 de setembre de 2007).