Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Som fecunds? És a dir, donem fruit? Fruit abundant? Cent, o seixanta, o trenta?
Déu escampa la llavor. Per mitjà del seu Fill, Jesucrist, escampa la seva llavor amb la seva Paraula, amb la creació, amb la natura, amb les persones, amb les amistats, amb els nostres familiars, amb els nostres llocs de treball. Déu no pot deixar d’escampar el seu amor, la seva Paraula que no tornarà infecunda sense haver acomplert la missió confiada, la missió de donar fruit.
Encara que, de vegades, la nostra societat sembla insensible, s’ha tornat dura d’orella i s’ha tapat els ulls. Ens cal adonar-nos que la llavor de la predicació del Regne la tenim molt a prop nostre, la tenim al cor mateix de la nostra existència, com a persones que hem rebut el do de la vida.
Pot ser que nosaltres en aquest món present podem estar ofegats pels sofriments, però hem de confiar en Déu. Per Jesucrist hem estat alliberats i vivim amb esperança l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.
De moment desitgem veure i sentir la voluntat de Déu, el que Déu vol de nosaltres com a cristians, com a monjos, en aquests dies de certa incertesa.
És de veres que Déu escampa la seva llavor a tot arreu, a tothom. Però, nosaltres podem tenir el cor vora el camí i fer més cas del diable que divideix i no deixar que el gra penetri en la nostra terra. Però, nosaltres podem tenir el cor en un terreny rocós, il·lusionar-nos amb el missatge de Jesús per un moment i de seguida sucumbir davant les dificultats quan les coses no van com pensem que haurien d’anar. Però, nosaltres podem tenir el cor enmig dels cards i les preocupacions del món actual i la seducció de les riqueses ens poden ofegar la nostra fe que trontolla. Però també podem tenir el cor assaonat en terra bona i entendre el que Déu vol de nosaltres. Per això, ens cal regar el nostre cor amb la pluja de la Paraula de Déu, amb la pregària que amara la terra i no torna infecunda.
Com a cristians ens hem de preguntar si som fèrtils, és a dir, si la llavor de Déu que hem rebut per la predicació de l’Evangeli ha fecundat realment en el nostre cor i pot germinar.
Nosaltres si acceptem, si recollim, si deixem que el do de Déu penetri en el nostre cor, si ens deixem germinar per l’amor de Déu que ens ha estat donat en abundància, serem sense dubte molt fecunds i donarem molt de fruit: o cent, o seixanta, o trenta, segons la nostra capacitat. Ara bé, aquests fruits, que ens són do de la bondat de Déu, nosaltres els haurem d’oferir com a do als altres, ja que si Jesús ha sembrat la Paraula de Déu, nosaltres també hem de continuar escampant tota llavor de bondat, de bé, d’amor, de fe, d’esperança en aquesta societat en que vivim.
Els fruits que s’esperen del cristià, del consagrat, del monjo, són les bones obres d’amor, de justícia i de pau; les quals mostren el rostre de Déu.
Som fecunds?
