10 de gener de 2021

BAPTISME DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 55,1-11; Sl Is 22; 1Jo 5,1-9; Mc 1,7-11

«Són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang» ens ha dit la primera carta de sant Joan i els tres donen testimoni de Déu a favor del seu Fill. Avui el qui al calvari donarà testimoni amb la seva sang, rep ell el testimoni de l’Esperit i és batejat amb l’aigua de conversió. Jesús es batejat per Joan, aquell qui està lliure de pecat rep un baptisme d’aigua, un baptisme precursor com els qui reben els qui acudeixen a Joan, ja que encara no s’ha completat el misteri de la nostra salvació. Crist mateix preguntà als grans sacerdots i als notables del poble «El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?» (Mt 21,23). Aquells no li volgueren respondre per por a donar-li la raó o a enemistar-se amb el poble; però Jesús al Jordà donà el just testimoni de la missió encomanada a aquell que era una veu que clamava en el desert, aquell qui predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats (cf. Mc 1,4), aquell qui no essent digne ni de portar-li les sandàlies (cf. Mt 3,11), era més gran que cap altra nascut de dona i alhora més petit que el darrer en el Regne del cel (cf. Mt 11,11).

Jesús al Jordà s’abaixà per compartir el baptisme amb nosaltres pecadors; es batejà entre pecadors necessitats de conversió, com morirà entre malfactors. El Pare l’ha fet en tot igual a nosaltres llevat del pecat, i Ell s’ha fet obedient fins a acceptar el baptisme de Joan, fins a acceptar la mort i una mort de creu. Al Jordà el cel s’esquinçà, davallà l’Esperit i el Pare clamà al seu Fill estimat en qui s’ha complagut. El baptisme de Jesús no és tant sols l’inici solemne de la seva vida pública, tal com manifestà Pere tot just abans de ser Maties l’escollit per la sort per substituir a l’apòstol traïdor, Pere parlava de que l’elegit fos un dels qui havien acompanyat a Jesús durant tot el temps que convisqué amb els apòstols, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut cap al cel (cf. Ac 1,21-22).

El baptisme del Jordà és sobretot part del pla de salvació unit indissolublement al misteri de la passió, mort i resurrecció; una teofania, una nova epifania, en la que es manifesta la Trinitat santa i on els Pares de l’Església hi veuen el moment en que Jesús confereix a l’aigua la capacitat de ser matèria del nou baptisme, aquell que batejarà en veritat, amb la força de l’Esperit. Com hi veuen també l’anunci d’una nova vida, tal com un colom anuncià a Noé la fi del diluvi al Jordà la persona de l’Esperit com un colom davallà sobre la persona del Fill fet home, mentre la veu del Pare clamà des del cel proclamant que aquell és el seu Fill estimat. Amb Noé el cel s’obrí de núvols, amb Crist s’esquinçà. Amb Adam el cel es tancà i amb Crist s’obri a l’home nou.

Jesús no es bateja per que el baptisme li aporti res de nou a Ell, es bateja per aportar Ell al nostre baptisme la força de l’Esperit, la força de la Trinitat. Com Jesús no mort perquè la mort li aporti res, mort per donar-nos a nosaltres la vida.

Amb Jesús el baptisme de conversió de Joan es transforma i esdevé comunió amb Crist, amb aquell Déu que no romangué ocult, amagat, sinó que es manifestà, que es feu home, que tingué un nom, que ens deixà la seva Paraula, que patí, morí i ressuscità per nosaltres, per a salvar-nos. «Crist és el Déu viu que entra en el nostre temps, en la vida de cada dia», en la nostra història (Benet XVI, 8 de gener de 2006). Així com per la seva resurrecció entrem a la vida eterna, així pel seu baptisme entrem a la vida de la fe. Amb el baptisme tots nosaltres esdevenim fills estimats de Déu, perquè nosaltres pel baptisme participem d’una manera nova de la relació única i singular de Jesús amb el Pare, manifestada al Jordà. El baptisme, la fe és un do de Déu, és gràcia, participació en el misteri de la redempció en el qual Déu és feu fill de l’home perquè l’home arribés a ser fill de Déu (cf. Benet XVI, 8 de gener de 2012).

Escrivia sant Màxim de Torí «Algú, potser, dirà “Si era sant, per què va voler ser batejat?” Escolta el per què: Crist és batejat no per a ser ell santificat per les aigües, sinó perquè les aigües siguin santificades per ell» (Sermó 100 sobre la sagrada Epifania). Aigües amb les quals nosaltres hem estat batejats.