6 de gener de 2021

EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12

«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?» es pregunten uns mags. Un rei que ha vingut assenyalat per una estrella, pel cosmos, per la creació; una estrella que s’aixecat per indicar-los el camí. Si la nit de Nadal un esclat de llum sorprengué a uns pastors que dormien al ras i que escoltaren la veu d’un àngel que anunciava una gran meravella; avui un estel porta a uns mags de llunyanes terres per presentar homenatge a aquest rei; un rei que la nit de Nadal vingué al món al bell mig del poble d’Israel i avui s’ha manifestat a tot món.

Un rei que no se sap massa bé on ha nascut, però que malgrat això inquieta al rei Herodes, el rei dels jueus ara al servei de Roma, que cercarà de matar-lo. Aquest rei que ha nascut, que anuncien els àngels i els estels, no respon a les característiques habituals dels reis d’aquest món, perquè el seu regne no és d’aquest món. Ha vingut, s’ha fet carn, per comunicar allò que no havien conegut les generacions passades, allò que Déu ha volgut ara revelar per l’Esperit.

Avui per obra de l’Esperit la verge ha tingut un fill; demà per obra del mateix Esperit els apòstols de Crist rebran la missió de comunicar la gràcia de Déu arreu del món; aquesta gràcia que s’ha fet tota ella humanitat en la persona del Fill i que havia estat anunciada de temps antics assenyalant a Bet-Lèhem com el lloc d’on sorgiria un príncep que havia de pasturar el nou Israel, com David, també nascut allí, l’havia pasturat en l’antigor.

Les tenebres i les fosques nuvolades que embolcallen la terra veuen aparèixer la llum de la gloria del Senyor, aquella  llum que resplendeix en la foscor i que la foscor no ha pogut ofegar; aquella llum que ve d’aquell qui té en ell la vida, una vida que és llum per a nosaltres (Cf. Jo 1,4). Escriu un antic himne d’Epifania «L’estel d’orient llançà els seus primers raigs en les tenebres i els llançà als cecs i vingueren i reberen molta llum. Portaren les seves ofrenes i reberen la vida, adoraren i se n’anaren». (Himne 1).

Ha arribat la llum a Jerusalem i a tot el món, avui a la gloria del Senyor s’hi acosten uns homes vinguts de llunyanes terres perquè la salvació és universal. La tradició de l’Església ha interpretat al llarg dels segles aquest passatge evangèlic de Mateu a la llum del capítol 60 del profeta Isaïes i del Salm 72, que hem escoltat. Els mags que venien d’orient han esdevingut així reis de Tarsís, Aràbia i Sabà i els presents en regals portats sobre els lloms d’onades de camells i dromedaris de Madian i d’Efà. Ahir aplegaren per aquell infant tots els ramats de Quedar i li presentaren els anyells de Nebaiot; avui li porten de lluny or i plata per glorificar el seu nom (Cf. Is 60 7 i 9).

Avui celebrem la manifestació del Senyor a tots els pobles. Un Senyor que és home i com a tal morirà; un Senyor que és Rei d’un regne que no és d’aquest món i un Senyor que és el Fill unigènit de Déu; tres atributs d’aquest infant representats pels tres dons de la mirra, l’or i l’encens. Aquest infant és aquell qui transformarà l’aigua en vi a Canà i convertirà el vi en la seva sang en cada Eucaristia, aquell a qui la veu del Pare reconeixerà com a Fill seu al Jordà.

El Senyor ens crida a nosaltres a ser com aquells pastors que dormien al ras la nit de Nadal, que s’aixecaren i cercaren l’estable amb Maria, Josep i el nen per adorar-lo i oferir-li quelcom del poc que posseïen; com aquests mags que veient aixecar-se una estel, emprengueren un llarg viatge i en veure on s’aturava trobaren allí el nen amb Maria la seva Mare i prosternats li oferiren els seus dons i el seu homenatge. Els seus, com Herodes, no l’acolliren, el món no l’ha reconegut, sols ho han fet aquells a qui els ha estat anunciat (cf. Jo 1.10) per la veu d’un àngel, per un raig de llum i per un estel lluminós.

El misteri de Nadal, la manifestació del Senyor, ens convida a aixecar-nos, a emprendre el camí cap a Ell, ens convida a cercar-lo, a interpretar els signes dels temps que ens l’anuncien també avui i anar a trobar-lo i a adorar-lo. L’adoració és la finalitat del camí; en paraules del Papa Francesc «si perdem el sentit de l’adoració, perdem el sentit del moviment de la vida cristiana, que és un camí cap al Senyor, no cap a nosaltres mateixos.» (Homilia 6 de gener de 2020).

El camí de la fe, de la vocació cristiana ens demana d’aixecar-nos per deixar tot allò que ens és un destorb per anar cap a Déu. La llum que resplendí a la nit, l’estel que s’aixecà en llunyanes terres, són tant sols un anunci, cal seguir-los per arribar al qui és la llum veritable que en venir al món il·lumina a tots els pobles.

Escrivia sant Joan Crisostom «els mags no veien sinó un estrella; però quan van abandonar llur pàtria, veieren al mateix sol de justícia. Es podria dir que ni tant sols haguessin continuat veient l’estel si haguessin romàs al seu país. Afanyem-nos perquè també nosaltres, malgrat que molts ens ho vulguin impedir, puguem córrer cap a la casa d’aquest infant, a l’encontre del Senyor.»  
(Sant Joan Crisostom, In Matthaeum homiliae, 6,5 [PG 57, 78]).

Anem cap al qui és la llum veritable que il·lumina tots els homes.