1 de gener de 2021

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Rafael Barruè, prior de Poblet

Conservar, recordar i meditar

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava». I nosaltres?

Conservar

La informació, la desinformació, la conformació, la formació, són moltes les noticies que saturen el nostre espai interior.

Ara cal destriar i conservar en el nostre cor, com Santa Maria ho feia, allò de bo, allò de bé, allò de millor que ens ve de Déu.

Perquè la benedicció ha vingut, ens ve i ens vindrà sempre del Senyor. És el Senyor qui gira cap a nosaltres la seva mirada per beneir-nos i protegir-nos, per guardar-nos, per fer-nos veure la claror de la seva mirada, per apiadar-se de cadascú de nosaltres i donar-nos la pau, ara i pels segles dels segles. La pau que només ell, Jesucrist, pel seu naixement, ens pot donar, la pau que ve del seu amor incondicional a tota la humanitat.

Nosaltres ens podríem preguntar: Cap a on tenim la mirada? Cap a on tenim posats els ulls en els desitjos d’aquest any nou? Perquè sols des de la pau, sols des d’un cor pacificat es podrà avançar en el bé, en la benedicció que rebem de Déu. Ens cal sempre conservar el seu do de la pau, la seva pau en el nostre cor.

Recordar

L’any nou se’ns presenta com un repte en el temps. En aquest temps de crisi sanitària, econòmica, política, social, ecològica, espiritual, ens hauríem de recordar i molt que no estem sols.

Perquè Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, la Verge Maria. Recordem que per Maria, amb el seu sí, hem rebut l’autor de la vida, Jesús el nostre salvador. Per això, podem anomenar-la Mare de Déu. Ja que va concebre per obra de l’Esperit Sant i ha portat en el seu si el Fill unigènit de Déu. Hauríem de recordar sempre que Jesús ha vingut a rescatar-nos de l’esclavatge en que estàvem conformats. Perquè si no obrim els ulls, si no obrim el cor com Maria al misteri de l’encarnació, podem romandre esclaus de les nostres pròpies lleis. Hauríem de recordar sempre que gràcies al Fill hem rebut la condició de fills, la condició d’hereus per gràcia de Déu. Per això, cal que no oblidem que no estem sols, que som fills estimats del mateix Pare, units en l’Esperit que ens fa cridar: “Abbà, Pare!”. Aquests records han de ser els que alimentin el foc del nostre cor, del nostre esperit, tot aquest l’any que comencem.

Meditar

L’alegria del Nadal ens arriba avui en la humilitat, ens les persones humils, en els qui viuen al ras, en els pastors, en Maria, en Josep, en Jesús.

Si no sóc humil, si no visc al ras, si no deixo de banda el meu egoisme, si no deixo les meves seguretats, si no abandono la closca sota la qual visc, no puc viure a la intempèrie, a cel descobert, sense sostre ni recer.

Si visc al ras podré escoltar la noticia que em dóna Déu per mitja dels seus àngels, el que vol dir-me, la noticia principal per a la meva existència, la seva voluntat per a la meva vida, la noticia de la nostra salvació.

Els pastors, els humils, els qui viuen al ras, anaren a Bet-Lèhem, a la casa del pa, trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora, el lloc on es presenta el pa viu baixat del cel.

Havent-ho vist, contaren les noticies que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Els qui guardaven les ovelles encomanades ara escampen la noticia encomanada, la noticia de l’hora de la salvació, de l’any del Senyor, del temps de gràcia per al nostre rescat.

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava».

Maria meditava. Amb tot aquest aldarull Maria, sempre Verge, sembla que resta atenta, expectant, silenciosa, conservant totes aquestes coses en el seu cor de mare. Maria acull el do de Déu, la benedicció de Déu, el Fill, el salvador del món, conservant cada record de bondat, de bé i de millor que per gràcia ha rebut de Déu, meditant-ho tot amb immaculada serenor. Maria intuïa cada esdeveniment sorprenent de part de Déu com una gràcia per a tota la humanitat. Maria intuïa que la salvació arriba per a tots els més desafavorits i desvalguts de generació en generació.

El pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit. Els humils han pogut veure i sentir.
Sense humilitat mai podrem sentir ni veure el que Déu ens té preparat per a nosaltres. Tenim una escala, se’ns dubte, se’ns ha deixat l’escala de la humilitat per anar baixant a veure, sentir i meditar tot el do de Déu que se’ns ha estat ofert.

El do és Déu mateix, Jesús, el que ens salva, el que no pot ser més a prop nostre que quan ens apropem i se’ns dóna a l’Eucaristia, i que quan lloem Déu en la litúrgia hi és present amb nosaltres. Però, al ras també el trobem a Jesús. Si hem baixat l’escala de la humilitat i estem al seu nivell, al ras, ens trobarem amb Jesús en cada malalt, en cada presoner, en cada foraster, en cada persona que està assedegada d’amor.

Que Santa Maria, sempre Verge Immaculada, Mare de Déu i Mare de l’Església, ens ajudi en aquest any que comencem amb el seu exemple d’humilitat. Perquè amb humilitat puguem rebre la pau i la benedicció en el nostre cor. Perquè el nostre camí de meditació ens porti a una acció salvífica vers cada germà nostre, fills tots del mateix Pare.

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava».

Doncs: conservem, recordem i meditem.