DIUMENGE III DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Lectures del cicle A: Ex 17,3-7, Salm responsorial 94,1-2.6-7,8-9, Rm 5,1-2,5-8 i Jo 4,5-42

1er ESCRUTINI DEL CATECUMEN IVAN CALLEJA

«Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món» deien els samaritans. La set d’aquesta gent ha estat satisfeta per la Paraula del Senyor, han fet experiència personal de Déu, han begut d’aquella aigua viva que beu aquell qui poua en la Paraula de Déu.

La set acompanya sempre a l’home, com acompanyava al poble d’Israel en el seu camí pel desert; tanta set passaven que caigueren en la murmuració i una mica més i apedreguen a Moisès. Seguint el que li deia de paraula Déu, Moisès aconseguí calmar aquella set tot picant la roca, però ja havien posat Déu a prova, dubtant de si el Senyor era o no amb ells, havien temptat al Senyor tot i haver vist les seves obres.

Ara però gràcies a Jesucrist la fe ens ha donat entrada en ferm en la gràcia i amb la gràcia, en l’esperança en la gloria de Déu, una esperança que no defrauda perquè és fruit de l’Esperit Sant que ha vessat en els nostres cors el seu amor, com ens ha dit l’Apòstol. Ens n’adonem d’això? Crist ha mort pels dolents, per nosaltres, ha tingut la valentia de donar-nos la seva vida, estimant-nos tot i ésser pecadors.

L’aigua viva que brolla del cor del Crist és l’aigua de salvació, prefigurada en l’aigua del baptisme, aquella aigua que un cop beguda esdevé una font que brolla dins nostre per donar-nos la vida eterna. L’aigua viva que bevem quan adorem a Déu en esperit i en veritat, quan fem la voluntat del Pare.

La Quaresma és camí cap a aquesta font d’aigua viva, camí de conversió en el que ens cal estar atents a la veu del Senyor amb els cors no pas endurits sinó dòcils a fer la seva voluntat, com ens ha dit el salmista. La Quaresma és el moment de desitjar pouar aigua viva com la dona samaritana, convertits per la Paraula de Déu, reconeixent els nostres propis pecats que retarden la trobada amb Déu, que ens impedeixen de trobar quelcom per treure l’aigua del fons del pou. Ara i aquí fem tots plegats aquest camí acompanyant al nostre germà Ivan que avui referma de nou la seva voluntat de rebre el baptisme de l’aigua viva en les properes celebracions pasquals.

Era cap al migdia quan Jesús cansat de caminar s’assegué bonament vora el pou que el seu Pare havia lliurat a Jacob per calmar la seva set, la dels seus fills i la dels seus ramats. Era també cap al migdia quan Jesús de la creu estant, cansat i afeixugat pel sofriment i la solitud, clama tot dient «tinc set».

La creu és el pou que el Pare ens ha lliurat a nosaltres per satisfer la nostra set, la dels nostres fills, la de tots els homes i dones de bona voluntat que tenen set d’aigua viva, de veritat i d’esperit. Si a Samaria aquella bona dona samaritana li volia calmar la set amb aigua del pou de Jacob, a la creu els seus botxins li voldran calmar burlescament i maldestrament la set i el dolor amb una esponja xopa de vinagre.

Jesús vora el pou de Jacob, Jesús clavat a la creu, tenia set del Déu que és vida, perquè ell mateix bevent de l’aigua viva ha esdevingut per a nosaltres la font que brolla sempre, aquella d’on raja una aigua que apaga la set per sempre més.

Jesús a Samaria donà a aquella dona l’aigua viva de la seva paraula; Jesús a la creu ens la dona a tots nosaltres quan del seu cos ja mort brolla sang i aigua.

Qui s’acosta al baptisme, com tu Ivan, qui s’acosta a les celebracions pasquals, com tots nosaltres, per renovar les promeses baptismals, és aquell qui desitja presentar-se davant del Senyor i lloar-lo per rebre l’aigua de la vida, per pouar en la passió i mort del Senyor i participar així de l’aigua viva de la seva resurrecció.