DIUMENGE V DE QUARESMA

TERCER ESCRUTINI DEL CATECUMEN IVAN CALLEJA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Lectures del cicle A: Ez 37,12-14, Sl 129, Rm 8,8-11; Jo 11,1-45

«Quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor» ens ha dit el profeta Ezequiel. Hi havia un home anomenat Llàtzer que es posà malalt; tant ell com les seves germanes Marta i Maria eren amics del Senyor i el Senyor els estimava. Res més natural doncs que en posar-se Llàtzer malalt les dues germanes ho fessin saber al Senyor. Trobem avui en l’Evangeli perfectament sincronitzada la naturalesa divina i humana de Jesús, el Fill de Déu fet home per a la nostra salvació. Jesús s’afligeix per la malaltia i encara més per la mort del seu amic, es commou en sentir el plor de Maria i dels jueus que l’acompanyaven; es commou de nou davant del sepulcre i els ulls se li negaren de llàgrimes. És l’amic qui plora pel dolor dels seus estimats; alhora és Déu qui es commou pel dolor de la humanitat.

El dolor, la malaltia, la vida i la mort són ben presents al llarg de la nostra existència terrenal; també ho foren en la vida de Jesús perquè li sortien al pas dia rere dia. Malats que supliquen ser guarits, endimoniats a qui cal alliberar; morts a qui ploren el seus. Aquell qui és senyor de la vida i de la mort, aquell qui ha vingut a destruir la mort, es commou davant del dolor i de la mort dels altres, també davant la mort de l’amic, tot i saber que aquesta mort és en profit dels qui el segueixen, perquè veient-la vençuda creuran.

La resurrecció de Llàtzer és com un tast de la vertadera resurrecció que ens guanya la salvació a tots nosaltres, la de Crist crucificat i sepultat. Llàtzer surt del sepulcre al quart dia, Crist al tercer; Llàtzer és cridat a fora pel Senyor; Crist venç la mort per la força de l’Esperit, aquell que va ressuscitar-lo d’entre els morts i que donarà la vida als nostres cossos mortals, com ens ha dit l’Apòstol. Llàtzer torna a la vida d’abans, Crist torna a la vida eterna; Llàtzer surt del sepulcre amb els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador; Crist deixant el sepulcre buit amb el llençol d’amortallar aplanat i el mocador que li havien posat al cap continuant lligat a part; Llàtzer recupera un cos mortal i Crist obté un cos gloriós; perquè el sepulcre de Llàtzer és ple però el de Crist és buit.

La resurrecció de Llàtzer, millor dit la tornada de Llàtzer a la vida, és un signe prodigiós certament, que potser fins i tot precipita els plans dels seus enemics contra Jesús; però al cap i a la fi és tant sols un tast de la vertadera resurrecció, la d’aquell qui és la resurrecció i la vida; la d’aquell la fe en el qual transforma la mort en vida i una vida que ja no coneix la mort. Perquè Jesús, ens ho diu Marta, és el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món per dur-nos la vida.

La resurrecció que professem en la nostra fe no és tant sols una esperança, és una certesa. També nosaltres davant la mort estem temptats de dir-li a Jesús «si haguéssiu estat aquí, el meu germà (la meva mare, el meu pare, el meu fill, la meva filla, la meva esposa, el meu amic) no s’hauria mort» i per la fe ens cal afegir «però fins i tot ara jo se que Déu et concedirà tot el qui li demanis.» La fe adolorida de Marta ens dona la proclamació del Crist com a font de resurrecció i de vida.

«Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo»; els deixebles quedaren desconcertats, creien entendre que l’amic del Senyor s’havia adormit qui sap si per la febre, per tornar aviat de nou a la salut. El que Crist els volia dir és que per Ell i amb Ell la mort s’ha convertit en un són del que Ell mateix ens desvetllarà.

«Ho creus això?» li pregunta Jesús a Marta, ens ho pregunta a tots i cadascun de nosaltres, t’ho pregunta a tu estimat catecumen. I tots hem de respondre que creiem en Déu, Déu de vius i no de morts, que ens envià al seu Fill com a missatger de la vida per portar-nos la resurrecció. Una resurrecció que és l’eix de la nostra fe i que estem a punt de celebrar de nou en la propera festa de la Pasqua.