SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ap 12,10-12a; Sl 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b); 1 Jo 5,1-5; Jo 15,1-8

Uns camps, una terra, unes gotes d’aigua, un bany de Sol, un vent de primavera, un cep, un brot, una fulla, una sarment, poc a poc donarà el seu fruit si roman unida al seu cep veritable.

On som? Som nets? Estem amb Ell?

El cep veritable és Jesús, cadascú de nosaltres som sarments que estem unides al cep veritable. Tota la nostra existència depèn d’aquesta unió. Sabem que quan una branca es trenca mor, una sarment no pot viure sense estar unida al seu cep.
Així, el cristià no pot viure com a cristià si no està unit a Crist.

Celebrem sant Jordi màrtir, testimoni de la fe, que no estimà tant la vida que li fes por la mort. Va vèncer el món perquè cregué que Jesús és el Fill de Déu.

Jordi significa camperol, qui treballa la terra. Així sant Jordi, ens convida a treballar la terra, però no amb una agricultura intensiva o extensiva, ecològica, biodinàmica, regenerativa, agropecuària, permacultura, sinó amb l’agricultura teològica, perquè és el nostre camp interior el que hem de treballar.

L’agricultura teològica planta en el cor, rega amb les llàgrimes de compunció, penitència i pregària, esporga amb el sagrament de la reconciliació amb el Pare, i s’alimenta amb la llum del Sol de justícia de l’acció de gràcies de l’Eucaristia.

És una agricultura que ben bé es podria resumir amb una formula, amb tres paraules: màrtir, unió, fruit.

Màrtir: Testimoni de Jesucrist ressuscitat, l’Anyell immolat, el vencedor de la mort que amb la seva sang ens ha donat la vida, una vida que durarà per sempre més, eterna.

Quan hom ha tastat, ha vist que n’és de bo el Senyor és feliç i no té cap por, ni cap dubte en confessar, en proclamar, en anunciar la seva esperança, la seva fe, la llavor d’amor que ha estat cridat a desenvolupar i fer germinar.

Unió: «Estigueu en mi i jo en vosaltres». Estar, quedar-se, romandre unit a Jesús, de qui rebem la vida, la fe, l’esperança i l’amor. Aquesta unió amb Jesús genera més vida. Genera una vida lliurada a l’amor, per l’amor, en l’amor. Així ens reconeixem fills d’un mateix pare.

Sant Jordi, com cada fill de Déu és un vencedor del món, un sant que s’ha empeltat al cep veritable. Nosaltres avui som convidats a atansar-nos a Jesucrist per fruir de la força, de l’energia, de la capacitat de convertir-nos en veritables fills del Pare.

Fruit: El cristià que viu estimant dóna glòria a Déu, dóna glòria com a deixeble del seu Fill. Aquest cristià s’ha endinsat en el desig de Déu, un desig que el portarà a donar veritables fruits. I aquests fruits no poden ser altres que fruits de santedat.

El cristià que cultiva el seu esperit, esdevindrà testimoni, màrtir. Aquest cristià tastarà com a deixeble, com a sarment unida al cep veritable Jesús, tastarà que n’és de bo el Senyor i serà feliç de refugiar-s’hi. Aquest cristià estarà i viurà unit a la voluntat del Pare, el vinyater que l’esporgarà i el netejarà, així el farà fructificar fins a donar fruits de vida eterna.

El camí el tenim trillat, la Pasqua del Senyor ens esperona, on ha arribat el cap els membres també hi arribarem.

On som? Som nets? Estem amb Ell?

Sant Jordi, patró de Catalunya, pregueu per nosaltres perquè cada dia siguem testimonis humils del Crist ressuscitat. Al·leluia!