SANTS BERNAT, MARIA I GRÀCIA, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Sir 51,1-12; Sir grec 51,1-8; Sl 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 5); 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-22

Quin nom portem?

«Per la vostra gran bondat i per amor del vostre nom us heu posat a favor meu enfront dels enemics”. “Us heu fet el meu protector i el meu ajut».

Senyor, doneu-nos més fe. Perquè nosaltres des del baptisme portem el vostre nom, portem el nom de cristians, portem el nom de Crist, el nom de la filiació divina amb el Pare, pel seu Fill, en l’Esperit Sant defensor.

Portar el nom de Crist implica saber donar una resposta a tothom qui ens demani la raó de l’esperança que tenim.

En aquesta vida, en la nostra pròpia història, potser sembrarem amb llàgrimes; però si tenim la fe en l’esperança futura, el goig no ens el traurà ningú a l’hora de la sega en la vida eterna. L’exemple el tenim en els sants màrtirs, com ara avui celebrem sant Bernat, Santa Maria i Santa Gràcia.

Amet es convertí en Bernat amb el baptisme, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Bernat gravà en el seu cor el nom de Jesucrist. En la solitud i el silenci de la vida monàstica va donar raó de l’esperança que tenia.

Al monestir, en comunitat s’abrusà del foc de l’amor diví, de l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, l’amor de Déu trinitari, que abans no coneixia i ara vol donar-lo a conèixer als germans.

Bernat es posà en camí, anà a convertir els seus germans, a salvar-los, a anunciar-los que Jesucrist és l’únic Salvador absolut.

Zaida i Zoraida passen a esdevenir Maria i Gràcia, convertint-se a Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, Déu u i tri, únic Déu veritable en tres persones; però altres no accepten raons, ni fe, ni esperança, ni amor.

«Un germà trairà el seu germà». I així, el mateix germà de Bernat, Maria i Gràcia, mogut per l’odi pel fet de portar el nom de Crist, els induí a donar testimoni de la seva esperança, sofrint amb constància fins a la fi.

Així, Déu els acollí al seu regne. Així, entraren a formar part dels màrtirs de Crist. Així, portant el nom de cristians, glorifiquen Déu amb el seu testimoni de fe, d’esperança de la glòria futura i de caritat vers els qui encara no coneixen Déu.

A nosaltres avui Bernat, Maria i Gràcia, ens interpel•len en la nostra fe viscuda, en la nostra esperança amb la misericòrdia de Déu i en la nostra caritat vers el proïsme més necessitat.

L’actitud del monjo ha de ser la de donar raó de la nostra esperança. És a dir, el ser i el viure la nostra fe amb la unitat amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

I a partir d’aquesta unitat amb Déu, per mig de la nostra vida de pregària, caldrà vessar aquesta unitat vers els altres germans, vers els altres cristians , vers els altres que toquen a la porta del nostre cor.

Perquè màrtir vol dir testimoni, nosaltres hem d’esdevenir testimonis de Crist amb tota claredat, puresa i amor que pertoca al qui és imatge de Déu.

Quin nom portem? Portem el nom de Crist, visquem la nostra vocació amb la fermesa, puresa, joia, bellesa i bondat que hem rebut per gràcia de Déu. Siguem agraïts a la bondat i a l’amor que cada dia ens arriba de part del seu Fill Jesucrist. I, gastem la nostra vida en bé del proïsme amb la força que rebem de l’Esperit Sant.

Així, com els sants màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, donarem glòria a Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.