OCTAVA DE NADAL: SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Nm 6,22-27; Sl 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a); He 1,1-2; Lc 2,16-21

Dir, beneir, guardar, fer, veure, mirar, apiadar-se, girar, donar, interposar. Son els verbs que apareixen en la lectura del llibre dels Nombres, que hem escoltat. Avui ens poden ajudar a meditar el Misteri de Déu, el Misteri de Déu fet home.

«Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau».

Deia Benet XVI, en una homilia d’avui fa deu anys: «És significatiu que al començament de cada any Déu projecte sobre nosaltres, el seu poble, la lluminositat del seu sant Nom, el Nom que ve pronunciat tres vegades en la solemne fórmula de la benedicció bíblica. Resulta també molt significatiu que el Verb de Déu, que “es va fer carn i habità entre nosaltres” com la “llum veritable, que il·lumina a tothom” (Jo 1,9.14), se li doni, vuit dies després del seu naixement —com ens narra l’evangeli d’avui— el nom de Jesús (cf. Lc 2,21). (Benet XVI, Homilia en la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, 1 de gener de 2013, Basílica Vaticana).

És el desig de Déu, la seva benedicció, per al poble de l’Aliança, i la benedicció més gran que ens ha fet amb la seva Paraula; és el desig de Déu, per a nosaltres en aquest Cap d’Any: la pau i la benedicció, de part de Déu, amb la seva Paraula feta carn per portar-nos la salvació i la pau, Jesús, el Nom que ha estat imposat ja abans de concebre’l Maria, el Nom del qui salva.

I, si ens arriba aquesta pau i benedicció, nosaltres ens hem de convertir i esdevenir instruments de pau i de benedicció.

Conèixer, alegrar-se, cridar, regir, guiar, lloar, venerar. Aquests verbs del Salm també ens han de servir en motiu de joia en aquest Nadal.

«Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi».

Ja podem començar l’any amb pau amb Déu que tant ens estima fins a donar-nos la seva Paraula per agomboiar-nos cada dia amb pau i felicitat. Serà el viure segons la seva voluntat el que ens durà la pau amb Déu, amb un mateix, amb el proïsme i amb tota la creació (cf. Homilia de Benet XVI).

Arribar, enviar, nàixer, rescatar, viure, obtenir, provar, ser. Aquests verbs de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia ens atansen en la nostra relació amb el Verb encarnat.

«Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills».

És molt fort, ser fill en el Fill, és molt fort que l’Esperit del seu Fill cridi en els nostres cors: «Abbà, Pare!». I encara és més fort que siguem hereus per gràcia de Déu.

Si tot això, ho conservàrem en el nostre cor i ho meditàrem bé. Com, no seríem de diferents? Com, no seríem de benaurats? Com, no seríem de feliços?

Anar, trobar, haver, contar, sentir, meravellar-s’hi, conservar, recordar, meditar, tornar, glorificar, anunciar, circumcidar, posar, indicar, concebre. Son els verbs de l’evangeli, els verbs de donar-nos la Bona Nova que esperem i necessitem aquests dies i aquest any que comencem.

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava».

Deia Benet XVI: «Sant Lluc, ens proposa contemplar la pau interior de Maria, la mare de Jesús. A ella, en els dies en que va donar a llum el seu fill primogènit (Lc 2,7), li van succeir molts esdeveniments imprevistos: no sols el naixement del fill, sinó que abans un viatge fatigat des de Natzaret a Betlem, el no trobar lloc a l’hostal, la recerca d’un refugi per a la nit; i després el cant dels àngels, la visita inesperada dels pastors. Malgrat tot això, Maria no perd la calma, no es neguiteja, no se sent atordida per els esdeveniments que la superen; simplement considera amb silenci tot el que succeeix, el guarda en la seva memòria i en el seu cor, reflexionant sobre tot això amb calma i serenitat. És aquesta la pau interior que ens agradaria tenir enmig dels esdeveniments de vegades turbulents i confusos de la història, esdeveniments que de vegades no captem el seu sentit i ens desconcerten». (Benet XVI, Homilia en la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, 1 de gener de 2013, Basílica Vaticana).

Maria, en el seu saber estar a l’alçada de les circumstàncies, ens hi ajuda a valorar la nostra capacitat de relacionar-nos amb Déu.

No hi ha pressa: Problemes, circumstàncies adverses, perills, incomprensions, lluites, a nivell personal; guerres a prop i lluny, desequilibris socials, turbulències econòmiques, problemes mediambientals i ecològics, a nivell social; calma, no t’irritis, ni t’exasperis, el que cal és posar la confiança en Déu. Perquè ell vol la nostra pau, vol la nostra salvació, vol el nostre bé.

Per això, Maria, la Verge Inmaculada, la plena de Gràcia, la que ha escoltat la Paraula de Déu, la que ha acceptat la voluntat de Déu, la que ha engendrat el Fill de Déu, ens porta Jesús el qui és el nostre salvador.

Que Maria, la Mare de Déu ens acompanyi aquest any en la recerca del bé i de la pau que ens porta cada dia en la nostra litúrgia el seu Fill, Jesucrist Nostre Senyor, l’Emmanuel, Déu que és amb nosaltres. Amén.