Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 52,7-10; Sl 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c); He 1,1-6; Jo 1,1-18
«Puer natus est», hem cantat a l’inici de la celebració. Sí, ens ha nascut un
noi. Sí, quin goig veure cara a cara com el Senyor ha consolat el seu poble.
Sí, ens ha redimit a cadascú de nosaltres per mitjà d’aquest noi. Així, si
obrim els ulls d’un cap a l’altre de la terra veurem la salvació del nostre
Déu.
Perquè en diverses ocasions i de moltes maneres Déu ens ha parlat per boca dels
profetes, però, ara ens ha parlat al cor, a l’íntim del nostre cor en la
persona del Fill.
«Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la
Paraula era Déu». La Paraula se’ns presenta avui, davant de tantes paraules, de
tantes opcions de vida.
Parlem molt, parlem massa, però les paraules volen com el vent i ja no hi són.
Avui ens cal escoltar, ens cal prestar atenció a la Paraula, en majúscules, la
que ha pronunciat Déu per a que cadascú es netegi les orelles del cor.
Déu ha dit la Paraula que ja era des del principi i per la qual tot va venir a
l’existència.
Déu ha dit una Paraula única. Ha dit la seva Paraula, davant de tantes veus, de
tantes paraules que ballen en els nostres caps.
Així com la neu quan cau no fa soroll i va caient suaument, suaument acariciant
la terra. Així com la neu després es fon, poc a poc i, aquesta aigua amara la
terra. Així la terra amb les llavors que tingui germinarà, poc a poc, brostaran
fulles i fruitaran els aliments que Déu ens ha donat.
Així Déu ens dona la seva Paraula, ens dona aquest noi que ens ha nascut, el
Fill etern. La Paraula és el Fill, la Paraula s’ha fet història nostra, ha
entrat en la nostra vida, s’ha fet carn perquè nosaltres tinguem la vida en
Déu, la vida eterna.
Per això, en el Fill Jesucrist hem estat redimits i així hem recobrat la Vida.
Molts no l’han reconegut. No han pogut reconèixer la Llum, la Vida. Però, si el
reconeixem, si creiem en el seu nom, se’ns considerarà dignes de poder ser
fills de Déu.
Volem ser fills de Déu?
Podem caure en les tenebres de l’error. Però, si reconeixem el qui ha plantat
el seu tabernacle entre nosaltres. Si contemplem la seva glòria com a Fill únic
del Pare ple de gràcia i de veritat, trobarem
la vida.
La vida que ens ha estat oferta per Déu. La Vida que ens és la Llum, per no
caminar mai més en les tenebres de la foscor.
La vida que per aquest noi que ens ha nascut hem recobrat la gràcia de la fe,
de l’esperança, per poder vessar l’amor que hem rebut en el Fill. L’amor de Déu
que hem rebut per gràcia i ara l’hem de donar en caritat als altres.
Així serem testimonis de la Paraula que hem rebut. Jesús ens salva, Jesús ens
salva, Jesús ens salva. Amén.