Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Amb el "dimecres de cendra" passat hem començat la QUARESMA, la quarantena de dies que ens han de preparar per a la PASQUA. Amb aquest temps reviurem -com el Crist en el desert- els quaranta anys de peregrinació dels "hebreus" cap a la Terra promesa. Durant els quaranta anys, el poble, que tenia a Moisès com a cap i davanter, patí freqüentment de fam i set; a voltes fins i tot de desesperació; però, abans que tot, va viure l'experiència única de la tendresa de Déu per a ell. Aquesta experiència d'intimitat amb Déu és el que es disposa a reviure la comunitat dels creients en apropar-se a la Pasqua. A part, la Quaresma està distribuïda en forma de catequesi, per a la formació dels que s'han de batejar, i per a reviure -en nosaltres, els batejats- les gràcies del "misteri pasqual" de Jesucrist. La redempció real va tenir lloc ara en som al tercer mil·leni i, en fer-la reviure "incruentment", revivim en nosaltres el misteri de la mort i resurrecció de Jesús, que se'ns aplica i ens és ara la gràcia que necessitem en aquest nostre pelegrinar per aquest món, i ens és penyora de la vida futura a la qual aspirem i tendim.
Tradicionalment s'intensifica en aquest temps la pregària i la caritat fraterna. Jesús ens parla també de tres pràctiques que concreten el camí de la conversió: l'almoina, la pregària i el dejuni. Almoina és donar, i no solament fer aportacions en ajut o pràctica de la caritat fraterna o de solidaritat, ans també donar-se nosaltres mateixos i del nostre temps en visitar malalts o fer companyia a persones majors, i fins i tot el servei que s'anomena del "voluntariat", per posar uns exemples. Pregària significa viure amb més intensitat la nostra relació personal amb Déu, examinar els problemes de la vida de cada dia, i el desig de ser bons cristians, fer també un "recés", o assistir a les dites conferències quaresmals, i a d'altres pràctiques que se solen anunciar en aquests dies. Dejunar vol dir privar-se de coses, per a manifestar a Déu que només Ell és el qui realment compta per a nosaltres, i per ajudar els demés. Fer i abstenir-se, són els dos pols que han d'orientar el nostre comportament. També cal que fem esment de la caritat davant de la pobresa i la marginació que exigeix la creació d'una nova cultura de la solidaritat i la cooperació internacional, però això sembla massa genèric per a nosaltres. D'aquí que cadascú vegi què pot fer de cara a millorar la nostra relació amb Déu i amb els demés, i què ha d'evitar, ja que del que es tracta és de millorar la nostra pau interior, i poder així esperar amb el goig de l'esperit la Santa Pasqua propera.
La primera lectura ens ha dut el record de la desobediència, o la rebel·lió, o creure'ns uns "déus", que aquí està l'essència de la qüestió. Mentre que a l'evangeli, ha estat el record de l'obediència, o la fidelitat. La desobediència d'Adam i Eva és un símbol de la desobediència de tots els homes, que, de diverses maneres, quan pequem, ens rebel·lem contra Déu.
Les tres temptacions de Jesús signifiquen que Ell sempre fou temptat a desviar-se del compliment exacte de la seva missió cercant el seu profit, cercant l'èxit popular, o cercant el domini terrenal. Jesús però va avantposar a tota delera de plaer, o d'èxit o de poder, la fidelitat estricta a la missió rebuda del seu Pare, que era la d'anunciar i promoure i viure el Regne de Déu des de la mortificació, la humilitat i la pobresa. Així Jesús ha esdevingut i és el model suprem de fidelitat al Pare, i precisament perquè Ell ho va fer així, per aquesta seva obediència hem estat salvats. I per aquesta seva obediència Ell és el nostre Redemptor. Com deia sant Pau: "Així com per haver desobeït Adam es va estendre a tots la condemna, també per haver obeït Jesús tots els homes són salvats i obtenen la vida".
Per això, nosaltres, tots aquests que hem estat redimits per Jesús, en aquest primer diumenge de Quaresma, que és temps de preparació per a la Pasqua, hem d'examinar les nostres consciències i hem de ser fàcils a reconèixer les nostres falles i les nostres desviacions. Hem de penedir-nos, i mirar de corregir la nostra vida en allò que sigui contrària a l'Evangeli de Jesús. Aquest és el nostre mirall: el que Jesús ens ensenya i ens demana. Però sobretot, ja que és el més important, hem d'adreçar els nostres ulls agraïts cap el nostre Redemptor Jesús, tot admirant en Ell la seva fidelitat extrema a la voluntat del Pare, i suplicant-li el perdó pels nostres pecats i l'ajuda de la seva pietat, que això és el que ens fa de bo davant de Déu-Pare.
En cada Eucaristia, el Senyor renova la seva Aliança, una aliança eterna i duradora. Jesús sempre ha estat fidel, tant al Pare com a nosaltres. Renovem també nosaltres, ara, la nostra entrega al Pare, per mitjà del seu fill Jesucrist i de la comunitat, a fi que pugi a Déu en forma de petició i oblació, i Ell ens ho retorni com a gràcies i benediccions. I per mitjà de la comunió de l'Eucaristia deixem-nos penetrar i omplir de la seva presència, a fi que, amb el seu amor i la seva força, amb la seva saviesa i la seva companyia, puguem caminar en aquest nostre pelegrinar vers la pàtria celestial, on Déu-Pare a tots ens invita d'anar-hi, i a tots ens hi espera. Amén.
