Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Avui amb aquesta festa de la Presentació del Senyor, d'alguna manera tanquem el cicle del Nadal, i venim a fer un primer anunci de la Pasqua. És un anunci del misteri pasqual de Crist.
Alguns apòcrifs presenten Simeó com a sacerdot, fonamentant-se en les paraules evangèliques: Prenent-lo Simeó en els seus braços, va beneir Déu, la qual cosa sembla un gest litúrgic de presentació d'ofrenes.
El Pseudo-Mateu diu que "el va prendre en el seu mantell", costum ritual indicatiu de gran respecte i veneració. L'art ha perpetuat aquests conceptes:
En una taula anònima del s. XV del Museu de València, Simeó apareix prenent el Nen en un vel humeral, col·locat sobre les seves vestidures sacerdotals.
Del mateix segle és una icona de l'escola de Novgorod (Museu de Sant Petersburg), on Simeó té a Jesús sobre els plecs del seu ample mantell, mentre Josep porta també en el seu mantell els dos colomins de l'ofrena. Diu el salmista: Vas revestit d'honor i majestat, t'embolcalla la llum com un mantell... Però aquesta bellesa i majestat es fa assequible a la nostra petitesa, a la nostra feblesa, fent-se Ell mateix feble i en tot igual a nosaltres, sotmès a la llei. Aquesta és la llum que ens envia el Pare; aquest és el que ens dirà: Jo sóc la llum del món; qui em segueix no camina a les fosques... És la llum per il·luminar les nacions, com diu Simeó prenent-lo en els seus braços i beneint Déu.
Que cap de nosaltres posi obstacles a aquesta llum i es resigni a restar en la nit; al contrari, avancem tots plens de resplendor. Tots junts sortim al seu encontre plens de la seva llum i, amb l'ancià Simeó, acollim aquella llum clara i eterna; imitem l'alegria de Simeó i, com ell, cantem un himne d'acció de gràcies (Sant Sofroni, Homilia en la festa de l'Encontre).
Com l'ancià Simeó acollim aquesta llum, jo diria, primer en el nostre cor i després en els nostres braços. Primer, en el nostre cor, mitjançant la Paraula, la Paraula que conté la Vida i vida que és llum de l'home, llum que brilla en les tenebres. Llum que els seus no la van rebre, enamorats de les tenebres; llum que uns altres sí que la van rebre, enamorats de la llum. Llum que s'alça, com profetitzà Simeó, com a signe de contradicció. Posat perquè molts caiguin i s'aixequin, bandera discutida. Tot seguit, el Senyor que vosaltres busqueu entrarà al seu temple. El missatger que desitgeu; mireu-lo entrar... Simeó el veu entrar, el pren als seus braços i beneeix Déu. Segueix entrant en el santuari Aquell que tots busquem, Aquell que el nostre cor desitja. Mireu-lo... Escolta el foc de la seva Paraula, aquesta Paraula que ve com a foc purificador i llum que esvaeix les tenebres. Mireu-lo...
Som capaços de mirar cara a cara aquesta Paraula?, som capaços de deixar-nos interpel·lar per ella?, som capaços de posar-nos nus davant ella? Senyor, què vols de mi? I després esperar en silenci la salvació que porta aquesta Paraula.
Aquesta Paraula enclou el misteri de Déu. Del Déu que busca i que necessita l'home, del Déu a qui el monjo consagra la seva vida per a dedicar-la a la recerca exclusiva d'aquest Déu amagat, que avui se'ns revela com a llum per a les nacions. A Ell consagrem, ofrenem, la nostra vida. Una ofrena que és un misteri d'amor i per tant un misteri lluminós. Sobre el Calvari aquesta llum és col·locada sobre el canelobre, per a il·luminar tot el món. Jesús serà aixecat en la creu per atreure les mirades de tots els homes i il·luminar el món amb la fortíssima llum del seu immens amor. La llum i l'ofrena són dues realitats estretament unides entre si (Albert Vanhoye, Le letture bibliche delle Domeniche, Anno A, Roma 2005, p. 306).
La Creu és el camí per revelar-nos l'amor immens de Déu. La Creu, l'espasa que travessa l'ànima és també el camí per a endinsar-nos en l'experiència viva d'aquest misteri d'amor. Aquest misteri d'amor, o aquest Déu que és, com ens ensenya sant Gregori Nazianzè, llum suprema, inassolible i inefable, que no es pot comprendre amb la ment ni expressar-se amb paraules. És llum que il·lumina tota naturalesa racional, i que es mostra en proporció a la nostra purificació; l'estimem en proporció a la nostra contemplació; la comprèn la nostra ment en la mesura que l'hàgim estimat (Sant Gregori Nazianzè, Homilies sobre la Nativitat, Hom. 40, 5, Madrid 1986, p. 94).
No arribem a Déu, però si acceptem la purificació de la Creu som il·luminats per la seva llum. No arribem a Déu, però si obrim amb espontaneïtat, amb senzillesa, amb desig, el cor a la Paraula, el nostre cor no podrà contenir aquest foc de la Paraula i passarà a les nostres mans en un gest d'ofrena agradable a Déu. El gest de la nostra vida.
La misericòrdia resta enmig del temple, ens diu sant Bernat, no en un racó ni com en un refugi, perquè en Déu no hi ha favoritismes. La misericòrdia es posa a disposició de tothom, s'ofereix a tots i a ningú se'n priva, sinó al qui la rebutja (Sant Bernat, Homilia 1,2, En la Purificació, o.c. t. III, BAC 469, Madrid 1985, p. 373).
La misericòrdia a disposició de tothom, perquè junts experimentem l'amor diví. Per a això venim a celebrar l'Eucaristia, per a rebre aquest amor, i per a fer ofrena del nostre amor en Crist al Pare. Però hem de pensar en celebrar l'Eucaristia, en fer la nostra ofrena, si rebem aquesta misericòrdia estant en comunió amb els nostres germans. Perquè en cas contrari en lloc de fer l'ofrena de Crist estàs fent l'ofrena d'una orella de Crist, de l'estómac o d'una mà de Crist. Però de cap manera de tot el Crist. Mira el teu cor: qui està en ell abrigat pel teu amor? Mira el teu cor: Qui n'està absent? Això és un bon termòmetre.
