31 de març de 2013

DIUMENGE DE PASQUA. LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet

També aquesta nit hi ha un crit: Al·lELUIA! És un crit nou. És un crit en la nit. És una cançó. Una cançó nova ha de néixer en un cor nou.

Al llarg del temps de Quaresma, hem buscat, en l'escolta i meditació de la Paraula de Déu, aquest cor nou. Perquè només Déu pot donar lloc en la nostra vida a un cor nou. Només Déu, que es fa present en la nit, i canvia la nit en llum, la mort en vida, la desesperança en esperança viva. A la nit es fa present Déu com a llum, però sobretot en la vida del creient cristià. Hi ha dues nits especialment significatives: la de Nadal, Nit que no hem de dormir, com diu la cançó, i aquesta Nit de Pasqua, Nit que hem de viure. És la nit per cantar la vida.

El crit d'aquesta nit és un crit harmònic que vol portar l'harmonia i l'alegria de Déu al nostre cor, obrint-nos a l'esperança d'una vida nova. L'esperança de la resurrecció. La presència de Déu, l'obra del dia nou, de la nova vida, comença pel cor. Per això diu un Sant Pare: «si no hi ha transformació del cor tampoc no hi haurà transformació del cos».

Aquesta nit ens porta l'albada d'un crit nou: Al·lELUIA! És el cant que el mateix Déu ha ajudat a preparar al llarg de la història de la salvació:

Déu ens prepara un escenari deliciós, un jardí, ple d'harmonia i vida per viure amistat amb ell. Déu i l'home comencen a viure en la història una relació de confiança, de fe. L'home va coneixent com l'opció preferent de Déu és sempre el camí de la llibertat, l'alliberament de tota opressió.

Hi ha moments en què Déu s'amaga a la mirada de l'home, per recobrar-lo després amb un afecte immens. És un joc deliciós de Déu que necessitem aprendre i entrar-hi. I anem tenint l'experiència que Déu està sempre prop de l'home immers en l'experiència de la mort. Que ell és font de vida, que la seva presència sadolla de vida. Que aquest camí de la vida és sempre un camí de saviesa i de llum. I alhora va despertant i configurant en nosaltres l'experiència del cor nou. I aquest cor nou, configurat segons el cor de Déu, manifestat en Jesucrist, ja no mor mai més; està obert a la transformació de tot el cos, a la Resurrecció.

Però necessitem aprendre també que el cant nou, l'Al·lELUIA de Pasqua, no és un cant individual, és el cant de l'Home nou, de la Humanitat nova, de l'Església. És un cant de la comunitat creient.

I per això la Solemnitat de Pasqua es perllonga durant set dies, i el temps pasqual durant cinquanta dies més, per assajar bé el nostre cant nou, l'Al·lELUIA PASQUAL, que ha de ser un celebrar tot junts aquesta vida nova, un viure junts una experiència nova de comunió. No és estrany que les comunitats cristianes, en aquest temps de Pasqua, celebrin trobades a les ermites, baptismes i confirmacions, matrimonis ... tot tendeix a procurar que de les nostres goles neixi amb més harmonia aquest crit d'alegria i esperança: Al·lELUIA!

I sobretot del nostre cor.