31 de març de 2013

DIUMENGE DE PASQUA. LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

MISSA DEL DIA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 10, 14.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jn 20,1-9

«Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia», és el crit desbordant d’admiració, sorpresa, alegria. Un crit que resumeix sobretot la paraula AL·LELUIA! Això ha estat possible perquè «ell no ens ha deixat de la seva mà, per la seva meravellosa saviesa», com canta una de les antífones d’entrada de la missa d’avui.

Les portes de la vida estan obertes, perquè, renovats per l’Esperit, visquem en l’esperança de la resurrecció futura ...

És a dir que la mort ha estat vençuda, Crist ha ressuscitat, i ha vessat el seu Esperit, perquè sota la seva acció es vagi transformant el nostre cor, i visquem ja per endavant l’experiència de la resurrecció futura, amb la transformació del nostre cos i poder contemplar cara a cara el Senyor.

Maria Magdalena va al sepulcre i el troba buit i torna corrent cap als deixebles dient-los: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre, i no sabem on l’han posat». Nosaltres, que vivim la nostra fe en Jesús Ressuscitat, també ens podem plantejar aquesta pregunta: On hem posat el Ressuscitat? On el posem?

Nosaltres no tenim sepulcres buits, no tenim proves per demostrar la Resurrecció del Senyor; però si tot el sentit de la nostra vida és la fe que ens ve del Ressuscitat, sí que ens hem de preguntar per aquest Crist que diem que ha vençut la mort.

On és? On l’hem posat? On el trobem? ...

Ara bé, en la breu història de la salvació que escoltem en la Vetlla Pasqual, es percep que des del començament de l’obra de Déu en el temps, tot apunta al cor de l’home. Que Déu ha començat amb l’home una relació d’amor, mitjançant la qual Déu vol treballar dia a dia la nostra vida, tot incidint en el nostre cor. Canviar el nostre cor, com un principi del canvi del nostre cos. Com l’autèntic camí per arribar a la transformació o resurrecció del nostre cos.

Així doncs, aquest Crist Ressuscitat és dins nostre, obrant per mitjà del seu Esperit de vida. Si no el trobem dins nostre no el trobarem enlloc.

Maria està desconcertada, confusa, trista ... i no sortirà d’aquesta situació fins que se senti cridada pel seu nom: «Maria!» Maria s’omplirà de llum i d’alegria.

«I si de cas no sabies
on se’m podrà trobar,
no vagis cap aquí i cap allà;
si em vols trobar,
m’has de buscar en tu.»

Aquesta situació es repetirà en els dies successius amb els deixebles de Jesús. Necessitaran un encontre personal amb Jesús, i a partir d’aquí és quan neix la veritable alegria, una alegria que es vol comunicar, una alegria expansiva.

Els deixebles arriben a veure Crist Ressuscitat, tot recordant la història de Jesús, les experiències viscudes amb ell, reflexionant sobre els seus gestos i paraules. I descobreixen en la persona de Jesús: l’amor de Déu, la compassió infinita de Déu que els envolta amb la seva bondat, i comparteixen, comunicant-se aquestes experiències que els omplen d’alegria i de pau, que tenen necessitat de comunicar i compartir.

Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia. És el crit nou, és la cançó nova. Però, et brolla del cor?

Escriu Benet XVI en la seva encíclica Deus caritas est: «Hem cregut en l’amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida, una orientació decisiva» (n. 1).

Aquesta experiència serà la que viuran els deixebles de Jesús amb motiu de la Resurrecció. Així comencen a entendre que Crist havia ressuscitat d’entre els morts, i un nou horitzó apareix en el seu camí, una orientació nova i decisiva en la seva vida: comencen a ressuscitar amb Crist, i a partir d’aquí busquen «allò que és de dalt», viuen la seva «vida amagada en Déu amb Crist».

I desprès sortim a la plaça a ser testimonis de l’amor, a anunciar l’amor. Ja no diem hem cregut en l’amor, sinó, hem vist l’amor, «l’hem contemplat, l’hem tocat amb les nostres mans», com en dóna testimoni sant Joan, n’ha fet l’experiència el nostre cor.