SANT JOSEP, ESPÒS DE LA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
2Sa 7,4-5.12-14.16; Sl 88,2-5.17.29; Rm 4,13.16-18.22; Mt 1,16.18-21.24

«”Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mt 1, 20-21). En aquestes paraules hi ha el nucli central de la veritat bíblica sobre sant Josep, és el moment de la seva existència a què es refereixen particularment els Pares de l'Església».

Així centrava Joan Pau II la seva Exhortació Apostòlica sobre la figura de sant Josep en la vida de Crist i de l'Església.

Un text de l'evangeli d'avui que comenten de manera especial els Pares de l'Església. Aquest comentari dels Pares, gira entorn del missatge que recull la celebració litúrgica de l'Eucaristia, i que jo resumiria en aquestes breus expressions:

Servidor fidel i prudent
Custodi del Misteri de la nostra salvació
Confiança
Home just

I totes aquestes actituds viscudes en un silenci eloqüent, un silenci que li permet d'obrir-se en profunditat al Misteri diví que es manifesta com a salvació entre nosaltres.

És interessant el paral·lelisme que fa sant Bernat amb el patriarca Josep de l'Antic Testament, venut com esclau a Egipte: «al patriarca Josep se li va concedir el do de llegir els misteris dels somnis; a sant Josep se li infon la gràcia de conèixer i participar activament en els misteris divins. Aquell va emmagatzemar blat per a tot el poble, aquest va rebre el pa del cel i el va guardar per a si i per a tothom. Realment aquest Josep, amb el qual es va casar la Mare del Salvador, va ser un servent fidel i complidor. Dic bo i fidel perquè Déu li va confiar la seva Mare per consolar-la, proporcionar-li un suport i finalment per fer-lo, sobre la terra, a ell només, l'únic col·laborador del seu gran consell». (A lloança de la Verge Mare, 15s)

A més, se'ns diu que era del llinatge de David. És noble de llinatge, però més noble és el seu esperit. Fill de David per la seva fe, la seva santedat, el seu lliurament. És a dir que el Senyor, com a un altre David, el va veure segons el seu cor i li va confiar el secret i el sacratíssim misteri del seu cor. Com al mateix David, li va revelar els misteris ocults de la seva Saviesa, i el va fer confident del misteri ignorat per tots els grans del món. Finalment, li va concedir no tan sols contemplar i escoltar, sinó fins i tot tenir en els seus braços, portar agafat de la mà, abraçar, alimentar i custodiar aquell que tants reis i profetes van desitjar veure i no el van veure, van desitjar escoltar i no el van poder sentir ni escoltar.

I tota aquesta vivència i experiència del Misteri de Déu, que té lloc en la vida de sant Josep, que el porta a ser custodi del misteri d'un Déu fet home, custòdia viscuda amb fidelitat i prudència, la viu en el silenci. De sant Josep l'evangeli no ha recollit cap paraula, només el gest. L'evangeli parla només del que sant Josep va fer, no del que va dir; però això ens permet descobrir en les seves accions amagades pel seu silenci, un clima de profunda contemplació.

Gràcies a aquest silenci, podem descobrir el perfil interior de la seva persona. Gràcies a aquest silenci, d'una especial eloqüència, podem llegir plenament la veritat continguda en el judici que en fa l'evangeli: el just. Era un home bo, i just.

És important el gest, avui en el nostre temps en què la paraula és tan fàcil, en què estem embolcallats en paraules, sovint paraules potser boniques, però que no van subratllades pel gest, i el perfil d'una vida bona i justa. Tenim necessitat de l'exemple de sant Josep, ja que nosaltres som avui, responsables del Misteri de Déu que es perllonga en la vida de l'Església, i dels seus membres que som nosaltres, perquè continuï donant llum al món. El papa Benet XVI ensenyava que «l'exemple de sant Josep és una forta invitació per a tots nosaltres a realitzar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que la Providència ens ha assignat» (Benet XVI, Àngelus 2006.03.19)

Les tasques són diverses: una vida monàstica, una vida de família, un treball concret... però sempre com a creients en un Déu que ens ha estimat primer, i que ha revestit el seu amor d'un amor humà, per posar-se a les nostres mans, i per això sempre som cridats a ser custodis i testimonis fidels d'aquest misteri.

Que el gest eloqüent del silenci de sant Josep, davant el Misteri diví, sigui per a nosaltres un llum que ens porti a obrir el cor a aquest misteri, i viure'l, com ell, amb fidelitat i prudència.