2 de juny de 2013

EL COS I LA SANG DE CRIST (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 14,18-20; Sl 109,1-4; 1Co 11,23-26; Lc 9,11-17

«Feu-ho per celebrar el meu memorial»

Però això no és una festa d'aniversari, on cantem, «el Senyor ens alimenta amb la flor de blat» com podríem cantar «Anys i anys, per molts anys».

«Feu-ho per celebrar el meu memorial». No recordem un fet històric succeït fa dos mil anys. Estem, jo diria, com perllongant aquell moment del calvari, on Crist ha arribat posant en joc per nosaltres el seu amor fins a l'extrem. Un amor que lliura gratuïtament la seva vida. L'amor, que és més fort que la mort, que desborda el temps, i ens situa en els confins de l'eternitat.

«Anunciem la mort del Senyor». L'Eucaristia és celebrar l'amor extrem, sense mesura. Fem això en memòria del Senyor, per fer nostre el seu mateix amor. «Per això, cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que torni».

Aquest gest de Jesús seria tan sols un record històric si després de la mort no se'ls hagués aparegut i els l'hagués repetit i renovat partint el pa, beneint-lo i donant-lo. En partir el pa, en menjar amb ells després de la seva resurrecció, Jesús els torna a acollir en la seva amistat després de la seva traïció i abandó; els ofereix de nou la seva amistat després de la dispersió. Jesús admet de nou els apòstols a la taula de la seva resurrecció.

Ens trobem amb tres elements de la vida de Jesús que convergeixen en l'Eucaristia: primer, el record dels seus àpats amb publicans i pecadors, als quals Jesús atorgava la seva amistat, la dignitat i el perdó de Déu; en segon lloc, l'Últim Sopar, que va celebrar la vigília de la seva Passió i Mort; en tercer lloc, els àpats del Ressuscitat. Els evangelis estableixen una continuïtat entre els àpats de Jesús durant la seva vida amb els pecadors, el sopar de Jesús i la taula del Senyor ressuscitat. Menjar el pa i beure del vi del Senyor és tenir part en el cos i la sang del Senyor, participar en la seva pròpia vida que és la vida de Déu.

«El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell». (Jn 6,51s)

Tenim aquí un doble moviment: d'una banda Déu es gira cap a la humanitat tot abaixant-se. Déu mostra la seva proximitat, la seva solidaritat, comparteix el nostre destí humà, que els homes, llavors i ara, rebutgen amb els seus odis i violències. En l'Eucaristia, memorial de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, contemplem la condescendència de Déu envers els homes, en manifestar-se Déu en la història humana sense deixar de ser el Déu etern.

Però l'Eucaristia és també el moviment invers. La resposta de l'home al moviment de Déu cap a nosaltres, i ho fa amb una actitud de responsabilitat davant el món i de solidaritat amb els homes, com ho va fer Jesucrist.

El Verb de Déu s'ha unit a cada home per l'encarnació, i porta aquesta unió a la seva realització màxima amb el seu amor extrem a la Passió, on lliura el seu Esperit, que es vessa sobre tothom perquè pugui viure amb els mateixos sentiments de Crist, i poder així correspondre a l'amor extrem de Déu.

Això és una realitat en la nostra naturalesa humana, però no arribem a tenir consciència d'aquesta realitat si no entra en joc la nostra llibertat per incorporar-nos a viure aquest misteri d'amor. Aquest misteri d'amor és una cosa viva, quelcom tan viu i actual com en el calvari fa vint segles. Però ara com aleshores, no tots van quedar-se al costat de la creu, també avui podem ser aliens a aquest misteri d'amor, de donació, de servei i de vida.

Tal com en el calvari, fa vint segles, Déu va fer una oferta a l'home amb el seu amor manifestat en la vida, mort i resurrecció, avui, en l'Eucaristia, Déu ens torna a oferir el seu amor. Per viure amb els mateixos sentiments de Crist.

«La Santa Eucaristia és un misteri, però és un misteri lluminós. Apropem-nos a ell i quedarem il·luminats» —diu Torras i Bages.

Amb l'Eucaristia el Senyor et fa instrument seu, instrument del seu amor envers tots els homes. Mira d'emprar-lo bé, aquest preciós instrument. Reps el pa de la vida. Procura no tenir una mala digestió. Deixa't il·luminar i enfortir...