SANT PERE I SANT PAU, APÒSTOLS

DIADA DE LA GERMANDAT
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 12,1-11; Sl 33, 2-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19

«Aquests són els qui, mentre vivien en aquest món, van plantar l'Església amb la seva sang, han begut el calze del Senyor, i són amics de Déu». (Antífona d'entrada)

Això de plantar la tenda, sona bé en aquest temps d'estiu. Encara que no és un tema exclusiu de l'estiu. Em recorda la litúrgia del temps de Nadal: «La Paraula es va fer home i plantà la seva tenda entre nosaltres, i contemplem la seva glòria, ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14)

«Acampà entre nosaltres». És una al·lusió a la Shekiná, o tenda de l'Aplec sagrat que va aixecar Moisès al desert, signe de la presència de Déu enmig del seu poble. Moisès hi entrava «per parlar amb Déu cara a cara, com parla un home amb el seu amic». (Ex 33,7)

Podem veure, a través de la lectura de la Sagrada Escriptura, un desig permanent per part de Déu d'estar prop del seu poble, de caminar al costat del seu poble, de viure una relació d'amistat amb ell. Déu, com un senzill pelegrí, baixa des del cel i planta la seva tenda enmig de la humanitat. I en aquest camí, apareix Déu com seduït per la criatura humana. Fins a revestir-se amb el bell vestit de la nostra humanitat. Qui podia imaginar tant d'amor!

Però el pelegrinatge continua: Déu, com a home, s'amaga a la seva tenda, ignorat, en el si d'una família humana, la família de Natzaret, durant 30 anys. Aprèn en el silenci de Natzaret a ser home, a escoltar les vibracions, les reaccions del cor humà. Fins que arriba el moment d'aixecar la tenda i continuar la seva peregrinació entre nosaltres amb la vida pública, per anar vivint una relació d'amistat. Jesús va fent amics, vivint una relació d'amistat amb els seus deixebles, endinsant-se en el seu cor. És el camí de l'amor. Arribar al cor de l'altre, a través d'una vida d'amistat cada cop més i més profunda. Arribar a plantar la tenda al cor dels amics, per compartir en aquesta tenda una relació d'amor. Jesús serà conseqüent a aquest amor, arribant a l'amor extrem, amb l'ofrena de la seva vida a la creu.

Què fan els amics de Jesús, en aquest cas Pere i els altres apòstols? Continuen el camí de Jesús i duen aquesta tenda a tothom. És la tenda de l'Església. Planten la tenda de l'Església. Estimulats per l'amor de Jesús, viuen una profunda amistat amb ell, porten l'Església pel món, porten l'amistat de Jesús pertot arreu.

Aquesta amistat, aquest amor el portaran també fins a l'extrem, per això «beuran el calze del Senyor», és a dir vessaran per ell la seva sang, no renegaran de la seva amistat. Donen resposta amb força i fidelitat a la pregunta de Jesús al seu gran amic: «Qui dieu vosaltres que sóc jo?» L'evangeli ha recollit unes paraules de Pere, però les paraules de vegades se les emporta el vent, per això Pere, al llarg de tota la seva vida, dirà amb força aquesta paraula d'amistat amb Jesús, perquè compta amb l'assistència de Déu, amb les forces necessàries per proclamar la Bona Nova de Jesús.

Tots vosaltres sou cristians, heu rebut en el baptisme l'Esperit Sant, l'Esperit de Jesús. El cristià és, doncs, un amic de Déu. Com a amics de Déu, som pelegrins en aquest món, estem de pas, de camí cap a la casa del Pare. Anem en el camí plantant la tenda, per viure, com Moisès, com els apòstols Pere, Pau i els altres, l'amistat amb Jesús. Hem d'aprendre d'ells. Ens hi exhorta sant Bernat quan escriu: «Aquests són els nostres mestres: aprendre a consciència els camins de la vida amb el Mestre universal, i ens ho ensenyen avui a nosaltres. Què van ensenyar i continuen ensenyant-nos avui els sants apòstols? No l'art de pescar, ni el de teixir tendes o cosa semblant, ni a comprendre Plató o manejar els sil·logismes d'Aristòtil, ni a estar sempre aprenent i ser incapaços d'arribar a conèixer la veritat. Ens ensenyen a viure. ¿Et sembla poc saber viure? És el més important de tot. No consisteix en la supèrbia ni a contagiar-se de tots els vicis. Això no és viure, sinó destrossar la vida i apropar-se a les portes de la mort. Vius bé si vius ordenadament, socialment i humilment. Ordenadament amb tu mateix, socialment amb el proïsme i humilment amb Déu».