NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 49,1-6; Sl 138; Ac 13,22-26; Lc 1,57-66.80

Estimats germans i germanes:

El naixement de Joan Baptista és motiu d'alegria per a tot el poble. L'amor converteix les situacions normals en extraordinàries. Esperem la «llum de tots els pobles, la llum que apunta en la fosca». Joan crida que arriba la Llum, Jesús, el «missatger que anuncia la pau». També hi ha falsos profetes que prometen la felicitat en coses que no la donen.

«Què serà aquest noi?», preguntaven sobre Joan. Què serà de nosaltres i d'allò que estimem? Què serà del nostre món en el futur? Escoltem l'Evangeli: «El noi creixia i s'enfortia en l'Esperit». Jesús continua oferint unes idees i uns valors, que tenen en compte la nostra pròpia realitat, però amb la Presència de l'Esperit que ens ajuda a superar-la. Meditant el Salm 18, hi trobo connexions amb l'Evangeli d'avui, com anirem veient. Quan l'Esperit ens fa créixer en coneixements i valentia, veiem clar que les Paraules del Senyor «són més desitjables que l'or fi..., més dolces que la mel». L'Amor de Déu és la màxima riquesa, l'única que dóna joia i esperança. La dolcesa de la seva misericòrdia és pau i serenor. Doncs bé, les Paraules del Senyor «omplen el cor de goig... il·luminen els ulls». Aleshores, el nostre cor reposa confiat; i contemplem els petits miracles de cada dia, quan l'Esperit de Déu actua en nosaltres.

Els Profetes repeteixen la idea del poble que camina a les fosques, que desitja veure la Llum. Joan, el gran profeta, ens presenta Jesús, que és la Llum desitjada i Aquell que perdona els pecats del món. Vivim, plorant o rient, en un món que sempre portarà les cicatrius del pecat i de la rebel·lió humana. La llum al ulls i el goig al cor hi són si dediquen les nostres forces a la construcció del Regne de Déu. Hem d'estar preparats a les proves; i a cercar noves maneres d'expressar la nostra fe i vivències, en consonància amb els valors evangèlics.

«Què serà aquest noi?» Què serà de mi, de tu? Depèn de la nostra actitud, de la nostra capacitat d'escoltar la Paraula de Déu i de posar-la en pràctica. Els profetes com Joan Baptista, i els missatgers de la autèntica pau i felicitat, es presenten a l'hora menys pensada, tal com diu el Salm 18: «silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu». Cal escoltar la Paraula de Déu, desitjable perquè és «més dolça que la mel». Volem estar disposats a tot, a fer la voluntat de Déu, a ser cristians responsables i compromesos... però les nostres limitacions ens fan ensopegar, estem supeditats a la llei del pecat. Tampoc no som massa conscients de l'abast de les nostres actuacions. Hem de repetir com el salmista: «Qui s'adona de les pròpies errades? Disculpeu el que em passa inadvertit». També podem caure en el pol oposat: creure'ns que tot va bé, que actuem magníficament, creient-nos bons cristians. El Salm 18 diu amb valentia: «Preserveu-me, Senyor, de l'orgull, que no s'apoderi de mi». Que el Senyor, com diu l'oració col·lecta, ens condueixi «pel camí de la salvació i de la pau». Amén.