DIUMENGE DE PASQUA. LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 10,14.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jn 20,1-9

«El mataren penjant-lo en un patíbul, però Déu el va ressuscitar». Això és el que prediquen amb fe els deixebles de Jesús pels carrers de Jerusalem, dies després de la seva mort. Per a ells, la resurrecció és la resposta de Déu a l'acció injusta i criminal dels qui han volgut fer callar per sempre la seva veu i anul·lar d'arrel el seu projecte d'un món més just.

Això canvia totalment el sentit dels nostres esforços, penes, treballs i sofriments per un món més humà i una vida més feliç per a tothom. Viure pensant en els que pateixen, estar a prop dels més desvalguts, donar un cop de mà als indefensos... seguir els passos de Jesús no és una cosa absurda. És caminar cap al misteri d'un Déu que ressuscitarà per sempre les nostres vides, per donar-nos una vida nova. Aquesta fe ens sosté per dins i ens fa més forts per continuar corrent riscs. A poc a poc hem d'anar aprenent a no queixar-nos tant, a no viure sempre lamentant-nos del mal que hi ha en el món i en l'Església, a no sentir-nos sempre víctimes dels altres. Per què no podem viure com Jesús tot dient: «Ningú no em pren la vida, sóc jo qui la dono lliurement»?

Seguir el crucificat fins a compartir amb ell la resurrecció és, en definitiva, aprendre a «donar la vida», el temps, les nostres forces i potser la nostra salut per amor. No ens faltaran ferides, cansament i fatigues.

Però això ens demana estar en el camí de la saviesa que predica sant Pau als cristians de Colosses: «ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra, perquè així com Crist va ser ressuscitat de la mort pel poder del Pare, així també vosaltres comenceu una vida nova». Canvieu les alegries i consols humans pel que Déu vol, per gaudir de la devoció santa i espiritual.

La resurrecció de Jesús és l'últim capítol d'una fase de la seva existència humana en aquest món, i el primer capítol d'una altra existència més enllà de la mort física. La resurrecció no és un fet com els d'aquest món sinó la perforació de la realitat que ens envolta mitjançant la força d'una vida nova que engoleix la mort. Per això no podem parlar d'ella com hem parlat de la vida i mort anteriors; per conèixer Jesús ressuscitat serà necessària també una transformació dels testimonis. Déu ressuscita Jesús convertint-lo en cap d'una nova humanitat, la qual viurà de la veritat proposada per Jesús, es conformarà al seu projecte de vida i intentarà portar-lo a terme. La resurrecció atorga un valor absolut a la seva forma de vida i a la seva doctrina; anticipant el final de la història revela el seu contingut definitiu i amb això fa la revelació última. L'home és l'ésser destinat per Déu a la vida. La mort de Jesús és la consumació de l'encarnació de Déu, el qual d'aquesta forma sap per si mateix el que és ser mortal i un mortal destinat a morir. La resurrecció de Jesús és la consumació de la redempció i la glorificació de l'home, ja que en Jesús som introduïts en Déu.

La resurrecció sempre ens remet d'una banda a la creu com a expressió de l'amor suprem que es lliura, i d'altra banda ens convida a mirar el futur d'una vida nova i treballar amb l'esperit de Jesús per fer-lo realitat.

És eficaç en la nostra vida «la humilitat d'aquell que malgrat la seva condició divina, no es va aferrar a la seva categoria de Déu, es va despullar del seu rang i va prendre la condició d'esclau. Crist no ha nascut per als que defugen el treball i temen la mort, ja que no accepten que la seva victòria va consistir en suportar el dolor i passar per la mort. Crist no ha ressuscitat en aquells que senten angoixes mortals enfront del pes de la vida i el rigor de la penitència i desconeixen els goigs de l'esperit» (cf. Sant Bernat, sermó 4).

Crist ressuscita en aquells que, a cada nova albada, caminen cap al sepulcre i el troben buit, i plens d'un goig interior inexplicable se'n van corrents a dir-ho, a comunicar-ho amb el cant d'una vida nova.