DIUMENGE DE RAMS. LA PASSIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

«Inspirada per l'esperit del seu Espòs diví, l'Església uneix avui, amb admirable saviesa, la processó i la passió. La processó suscita ovacions, és el triomf, la glòria, i la Passió suscita llàgrimes. Podrà algú fiar-se de la glòria versàtil del món si contempla el Sant per excel·lència i a més Amo suprem de l'univers, passant tan ràpidament de la victòria més sublim al menyspreu més absolut? Una mateixa ciutat, les mateixes persones i en uns pocs dies el passegen triomfalment entre himnes de lloança i l'acusen, el maltracten i el condemnen com un malfactor. Així acaba l'alegria caduca i a això es redueix la glòria del món». (Sant Bernat)

Doncs sí, lamentablement no acabem d'aprendre la fragilitat de la glòria d'aquest món, no acabem d'aprendre la veritable saviesa, i busquem, i encara volem, pels mitjans que siguin, els honors i la glòria d'aquest món.

La celebració litúrgica d'aquest Diumenge de Rams és una finestra oberta a la contemplació del Misteri de Crist que en aquesta Setmana Santa se'ns manifesta en tota la seva plenitud, la plenitud del Misteri de l'Amor. Una Setmana on se'ns convida a contemplar el veritable camí de l'amor, el camí que es recolza en la veritable saviesa, i en definitiva l'horitzó d'un amor viscut fins al final amb tota fidelitat.

«El Senyor m'ha donat una llengua de mestre, perquè sàpiga amb la meva paraula sostenir els cansats... No he amagat la cara davant les ofenses i escopinades... Jesucrist era de condició divina, es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau, s'abaixà, i es féu obedient fins a la mort... En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà... Preneu i mengeu-ne, això és el meu cos... Mataré el pastor i les ovelles es dispersaran; però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre... Pilat preguntava: Quin mal ha fet aquest home. I li poble cridava més fort: que el crucifiquin. Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»

Expressions aquestes, com moltes altres, que podeu considerar vosaltres mateixos en la vostra lectura i meditació, que suggereixen una mica del profund misteri d'amor que es revela i es compleix en la persona de Jesucrist, que comencem a celebrar en aquesta festa de la seva entrada triomfal a Jerusalem, per continuar al llarg de la setmana fins arribar a la plenitud de la vida nova, i que parlen amb eloqüència del seu gest d'oferir la vida en un amor extrem.

L'amor és la més universal, la més formidable i la més misteriosa de les energies còsmiques... Socialment, hom fingeix ignorar-lo en la ciència, en els negocis, en les assemblees, sent així que subreptíciament és a tot arreu.

Aquesta setmana celebrem l'obra d'amor, el que l'Amor fa per nosaltres.

L'Amor ha estat sempre acuradament descartat de les construccions realistes i positivistes del món. Caldrà que un dia es reconegui en ell l'energia fonamental de la vida, i el que porta a una vida nova, a una humanitat nova. L'Amor no és una força anònima. Es tracta de Déu. Aquesta setmana tenim l'oportunitat de considerar com actua Déu aquest amor, com el viu en la nostra humanitat, com el manifesta.

«Però l'amor és pacient, és afable, no és groller, no s'exaspera, no es crispa, disculpa sempre, espera sempre, aguanta sempre» (1Co 13).

Així contemplem Déu en la celebració del Misteri d'Amor d'aquests dies sants; així és com obra Déu revestit de la nostra humanitat.

Avui, en aquesta porta oberta a la Setmana Santa, o en aquesta finestra oberta al Misteri de l'Amor que es lliura, se'ns convida a rebutjar o a acollir l'Amor. Els honors falsos i caducs del món, o la glòria de l'amor extrem.