DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle A)

Dominica Laetare

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Sa 16,1b.6-7.10-13a; Sl 22; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41

Estimats germans i germanes,

El cec de l'Evangeli descobreix per primera vegada la llum. Aquesta narració llarga, profunda i bellíssima a nosaltres ens obre els ulls per a contemplar el camí de la fe. Hi veiem que un mateix fet suscita comportaments oposats, com sempre. La ofuscació dels fariseus que resulten ser els veritables cecs, la curiositat dels veïns, la sorpresa i admiració dels apòstols, l'actitud diplomàtica dels pares per la por a comprometre's, el procés interior del cec que obre els seus ulls a la fe i a una vida nova. Mentre obre els ulls quelcom està passant en la seva vida. Aquesta idea em recorda la Encíclica «La llum de la fe» del Papa Francesc, que presenta la fe com un camí i com una edificació (n. 50)

Jesús es fa present i no sempre el reconeixem perquè els desig ens enceguen. L'adoració dels ídols d'aquest món -poder, diner i domini- «no presenta un camí, sinó una multitud de viaranys que no porten enlloc i que formen més aviat un laberint. Girant-se cap al Senyor, l'home troba un camí segur, que l'allibera de la dispersió» (n. 13). Jesús mira el cec de manera diferent perquè el contempla amb amor i veu la seva dignitat i les possibilitats amagades. «Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor» (primera lectura). Encara que nosaltres etiquetem i marginem, Jesús acull; ens acull perquè el seu cor és misericordiós. Ell vol guarir i defensar els qui viuen exclosos i humiliats; com el cec reduït a la pobresa, la incomprensió i la marginació. «Creure significa confiar-se a un amor misericordiós... que sosté i orienta l'existència, que es manifesta poderós en la seva capacitat d'adreçar les coses tortes de la nostra història» (n. 13).

Amb aquesta fe es va edificant la nostra història. «Una fe ben animosa, diu l'oració col·lecta. Una fe que no sols mira Jesús, sinó des del punt de vista de Jesús» (n. 18). Un llarg camí! Diu la segona lectura: «Ara que esteu en el Senyor, sou llum». Llum que apunta en la fosca i il·lumina a ple dia quan donem fruits «de bondat, de justícia i de veritat». Tres paraules que no han de passar desapercebudes. Meditem-les! Per què? Perquè és just i necessari, i perquè hem d'evitat la temptació de caure en una vida mediocre i sense sentit. «Quan l'home pensa que, allunyant-se de Déu, es trobarà a si mateix, la seva existència fracassa» (n. 19). Per això ens cal no sols contemplar aquesta Llum admirable, el Crist. Cal deixar que ens vagi transformant la nostra pròpia manera de ser i de veure el món. Camí i edificació van agafades de la ma amb la fe. La trobada del cec amb Jesús culmina amb una bella declaració de fe i d'amor: «Crec, Senyor».

Una fe arrelada en les nostres realitats! La fe en Jesús «no ens separa de la realitat, sinó que ens permet de captar-ne el significat profund... i això porta el cristià a comprometre's, a viure amb major intensitat encara el camí sobre la terra» (n. 18). Intensitat i compromís perquè Jesús, a través dels Sagraments, ens toca el cor (n. 31). El quart diumenge de Quaresma es anomenat Laetare perquè el cant d'entrada comença amb aquesta paraula que vol dir: Alegreu-vos. Sí, germans, alegrem-nos perquè Jesús, el Bon Pastor, ens retorna, ens guia per camins segurs, ens asserena i conforta quan passem per barrancs tenebrosos, la seva bondat i el seu amor ens acompanyen tota la vida (cf Sl 22). Alegrem-nos perquè també nosaltres podem fer la nostra declaració de fe i d'amor al Senyor (cf Sl 35,10): «En Vós hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra Llum».