SANT PERE I SANT PAU, APÒSTOLS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 12,1-11; Sl 33, 2-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19

«Aquests sants, dels quals celebrem el seu gloriós martiri, ens ofereixen molts motius i matèria abundant de què parlar. Encara que temo que de tant repetir les paraules de salvació perdin el seu valor. La paraula humana és una cosa insignificant i èteria, no pesa res, ni s’atura mai, no té valor i consistència. Vola com la fulla en ales del vent i ningú la veu. Germans, que cap de vosaltres no rebi o no menyspreï d’aquesta manera la Paraula de Déu. Us dic sincerament que a aquest tal més li hauria valgut no haver-la sentit. Les paraules de Déu són fruits plens de vida, no simples fulles; i si són fulles, ho són d’or. Per tant no les tinguem en poc, que no ens passin de llarg, ni deixem que se les emporti el vent». (Sant Bernat, Sermó 2)

Perquè donin aquest fruit ple de vida cal que posem la nostra vida a la llum de la Paraula de Déu, o bé que davant la proclamació d’aquesta Paraula ens preguntem com es compleix en la nostra vida. Avui, en aquesta festa, la Paraula és molt directa. Hem escoltat com Jesús caminava amb els seus deixebles per la regió de Cesarea i els pregunta sobre l’opinió de la gent sobre ell. Però Jesús s’atura sobretot en l’opinió que tenen d’ell, ells, els seus deixebles, els seus amics.

Nosaltres, sovint som proclius a parlar de tercers: es diu, han dit... Som bastant indefinits en la nostra vida; però Jesús busca una claredat meridiana en la seva relació amb els qui creuen en ell: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?»

I Pere dóna una ràpida resposta suggerida per inspiració del Pare, com assenyala el mateix Jesús. Però, això no obstant, no és la resposta d’algú que està agafat completament per l’amor del Pare. Per això, a continuació d’aquesta escena, Pere es deixa portar per la carn i la sang, increpant Jesús quan els anuncia la seva Passió: «Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà». I el Senyor té paraules dures amb ell: «Ves-te’n d’aquí, Satanás! Em vols fer caure, perquè tu no veus les coses com Déu, sinó com els homes».

El Papa Francesc diu referent a això: «Quan deixem que prevalguin les nostres idees, els nostres sentiments, la lògica del poder humà, i no ens deixem instruir i guiar per la fe, per Déu, esdevenim pedres d’ensopec».

Nosaltres «qui diem que és Crist?» Nosaltres, que ens hem compromès a dir-ho amb una fe, que és, sempre, una relació viva personal amb Jesucrist. Qui diem que és? Tenim aquesta relació personal? Es reflecteix en la nostra vida?

Es reflecteix amb molta força en la vida de sant Pau segons diu la lectura segona. En aquesta lectura hem escoltat les paraules commovedores de sant Pau: «He lluitat el noble combat, i acabada la cursa, em mantinc fidel. I ara tinc reservada la corona que m’he guanyat» (2 Tm 4,7).

«De quin combat es tracta? —Es pregunta el Papa Francesc—. No el de les armes humanes, que per desgràcia encara ensagnen el món; sinó el combat del martiri. Sant Pau només té una arma: el missatge de Crist i el lliurament de tota la seva vida per Crist i pels altres».

La Paraula de Déu viscuda amb fidelitat per Pau ens interpel·la avui a nosaltres, en el camí de la nostra vida.

El Senyor dóna forces per viure i proclamar el missatge de l’Evangeli. Però depèn de nosaltres demanar aquestes forces, guardar la fidelitat a la Paraula, viure perquè puguem dir amb Pau: «A ell sigui donada la glòria pels segles».

«Quina alegria creure en un Déu que és tot amor, tot gràcia! —diu el Papa Francesc—. Aquesta és la fe que Pere i Pau van rebre de Crist i van transmetre a l’Església. Lloem el Senyor per aquests dos gloriosos testimonis, i com ells deixem-nos conquerir per Crist, per la misericòrdia de Crist».