DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE POBLET

PROFESSIÓ SOLEMNE DE FRA DAVID RENART

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
2Cr 5,6-10.13-6,2; Sl 83; 1Pe 2,4-9; Lc 19,1-10

«Què ens diu la festa de la dedicació del temple? Que en el cor del món, davant la mirada de Déu i dels homes aixequem un temple material. Un temple que és el signe visible del Déu invisible. Un temple perquè els homes es posin davant el misteri de Déu; per endinsar-se i viure l'experiència d'aquest misteri de Déu. És la dedicació a Déu d'un espai sagrat per ser definitivament Déu amb els homes». (Benet XVI)

Un espai sagrat per viure el nostre encontre amb Déu. Com Zaqueu. El temple és la figuera a la qual pugem per veure Jesús. Zaqueu tenia desitjos de veure Jesús, intentava veure'l. Ha sentit parlar d'ell, però no s'han trobat encara. El desig el portarà no tan sols a trobar-lo sinó a rebre'l a casa seva. I això tindrà unes conseqüències profundes en la seva vida. Unes conseqüències molt positives, també, per a la vida dels altres.

Per viure aquest desig, David, fas la professió solemne; per viure cada dia l'experiència apassionada de la recerca de Déu. El desig de Déu que és el que ens porta a omplir el cor. El desig que posa de relleu de manera admirable el salmista:

«Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida».

Què és allò que provoca l'entusiasme i la dolçor del salmista? És Aquell que va a trobar al temple, i amb ell trobarà el secret de la seva vida i una força interior que li permetrà fer un camí recte d'acord amb la llei del Senyor. És el desig de Déu, que mai no permet que la rutina domini en la nostra vida. El desig sobre el qual escriu sant Agustí: «El desig de la casa de Déu ja és un do de Déu. Déu dilata el desig perquè creixi, i creix perquè arribi a Déu. Déu no dóna una cosa petita al qui desitja; Déu, que va fer totes les coses, es dóna a si mateix».

El salmista se sent tot envaït per una set gairebé física de Déu i de la seva vida, «que és la nostra deu d'aigua viva». (Jr 17,13) I és cap a aquest Déu vivent cap a on tendeix tot l'home amb el seu cor i la seva ànima, la seva respiració més profunda: «M'estimo més un dia als vostres atris que mil a casa meva; quedar-me al portal de la casa del meu Déu, més que viure amb els injustos».

L'actitud del salmista és la de qui fa una opció radical per Déu, i trenca amb els déus falsos del món, amb els ídols; i pren la decisió de viure segons l'esperit de la llei del Senyor, de viure del desig de Déu, d'orientar els seus passos cap a ell. El salmista en el seu desig de Déu juga amb els números: un dia i mil dies. Els mil dies són els nostres, un dia és el de Déu. Els nostres dies sense Déu són buits, s'esvaeixen sense sentit. La presència de Déu és el que dóna valor infinit a un sol dia passat amb el Senyor.

Cal perdre's en el cor del Crist, que és la plenitud del temple, i també la plenitud dels nostres dies, perquè Déu hi habita. Ell ha de ser el nostre espai, la nostra casa. I sentim la seva presència quan vivim en comunió amb els nostres germans, quan veritablement som comunitat, el temple de pedres vives edificat amb l'amor, per celebrar l'amor.

D'ací a una estona faràs aquesta pregària a Déu: «Rebeu-me, Senyor, com vau prometre, i viuré: que no vegi defraudada la meva esperança».

Pronuncia aquestes paraules amb confiança, des del cor, creu i espera en el que dius, desitja Déu... I tindràs la garantia que aquestes paraules es compliran.

Aquest amor de Déu es fa present, a més, en consagrar-te a aquest Amor que contemplem en el misteri d'un amor comunió entre les tres persones divines, l'amor de la Trinitat, que et recorda el Déu Creador.

Et consagres a un Déu creador de totes les coses i li demanem que et beneeixi, de manera que la benedicció faci de tu un home nou, a mesura que corresponguis cada dia al seu amor. Et consagres a Jesucrist que t'ensenyarà el camí cap a Déu. Per això, sàviament sant Benet ens diu «de no anteposar res al Crist». No deixis d'alimentar-te de la seva Paraula, i el teu cor reposarà en la seva pau. Et consagres a l'Esperit Sant que és l'amor del Pare i del Fill. Escolta aquest Esperit d'Amor i no et faltarà la saviesa per a la vida, la força per al camí, i en definitiva la font de l'amor.

David, digues a Déu quan comences a viure el regal de cada dia, el regal que et fa Déu: «Senyor, avui et vull construir una casa, un espai perquè hi resideixis».