DIUMENGE V DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part de l'evangeli?

La vida consagrada es fonamenta en l'evangeli, en la Bona Nova, la Bona notícia de Jesucrist que ens salva.

«Li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta». Tots, tota i en cura molts. Sí, Jesús en cura molts. Però no tots, perquè tal vegada manca la fe. Intervé la nostra llibertat d'acceptar o no la fe.

Nosaltres hem estat cridats. Jesús ens ha donat la mà, i ens ha aixecat. Déu t'ha tocat. I quan Déu toca la persona desapareix tot el mal. I quan tota la febre de maldat desapareix és just i necessari que com agraïts que ens cal ser, com a cristians, ens posem sense retard al servei de la taula de l'evangeli.

El Papa Francesc quan ens parla en la seva exhortació apostòlica de la joia de l'evangeli, no ens està dient res de fictici. Més bé, ens parla de la realitat mateixa de l'evangeli de Jesús encarnat en les nostres vides. És a dir, que aquesta Bona Nova ens travessi les nostres pròpies vides. I així, el fil de la nostra vida estigui ordit en la trama de l'evangeli.

Jesús explica als seus deixebles la seva missió. I fixeu-vos que primer hi ha la pregària com a fonament per poder portar la missió a bon terme. La pregària en l'any de la vida consagrada sempre ha de tenir aquesta referència de missió cap a els altres, i pels altres, amb els altres, per poder lloar Déu. Lloar Déu i difondre l'evangeli amb paraules i accions concretes com Jesús ens ha deixat pautat. Perquè quan no es difon l'evangeli apareix la tristesa en el rostre del cristià consagrat.

Estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part de l'evangeli?

Perquè si estàs disposat, encara que en la teva vida no hi queda fil i els teus dies ja han corregut més que una llançadora, tornaràs a veure la felicitat. La felicitat de viure en la plenitud de Déu que no s'acaba mai.