DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Sl 50 3-6.12-14.17; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

S'aixeca el teló: un any més arriba la Quaresma. Ens trobem un any més a l'atri de la Pasqua. Aquest és un temps perquè reneixi l'home nou que començàrem a ser quan vam rebre el sagrament del baptisme, i ens convertírem en temples de l'Esperit de Crist.

El ritme de la nostra vida humana va també paral·lel al ritme de la creació. També en la nostra vida se succeeixen les quatre estacions. Ara arriba la «sagrada primavera de l'Església», que així és com anomenen els Pares la Quaresma. A la primavera comencem a percebre l'aroma de la vida nova. El papa Francesc en el seu missatge quaresmal ens diu: «La Quaresma és un temps de renovació per a l'Església, per a les comunitats, per a cada creient. Però sobretot és un temps de gràcia».

És a dir un temps per estar atents al renéixer d'una vida nova, com a bons deixebles a l'escola del servei diví, una vida nova que rebem com un do de Déu que va marcant el camí. No donem lloc a la indiferència en la nostra inconsciència. Aquesta és una altra paraula que subratlla el missatge papal: «La indiferència cap al proïsme i cap a Déu és una temptació real també per als cristians... Avui hi ha una globalització de la indiferència. Per això necessitem sentir en cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten».

I quan comença aquest temps de renovació, com quan comença a apuntar l'aroma de la primavera, és important dur a terme la poda perquè l'arbre, al seu temps, doni un fruit més abundant. I aquí escoltem la veu de l'Amat:

«Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine!
Mira, l'hivern ja ha passat
La pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat.
Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d'esbrotar...»
(Ct 2,10s)

«La poda —diu Orígenes— és la remissió dels pecats i la reconciliació amb Déu». És allò a què ens exhorta sant Pau: “Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació”. És el temps de la poda, el dia favorable de la gràcia. Per això diu la Paraula: “Tot el qui roman en mi i dóna fruit, el meu Pare l'esporga perquè encara en doni més”. Dóna fruit, ja que el que és infructuós serà arrencat. I quins fruits són els que hem de donar? Aquells que ens porta la Paraula de Déu, de la qual diu el profeta: “Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, així serà la paraula que surt dels meus llavis”».

Per això afegeix sant Ireneu: «Durant quaranta dies Moisès va aprendre a retenir les paraules de Déu, els caràcters celestes, les imatges espirituals i les figures de les realitats futures».

Això és la conversió del cor, tornar cap a Déu, esquinçar el cor perquè hi entri amb força l'alè de l'esperit de Déu i ens renovi des del més entranyable del nostre ésser. Això és també el que ens suggereix avui la paraula de sant Mateu a l'evangeli: «pregar des del lloc més amagat», buscar el silenci i la solitud que ens permeti escoltar la seva paraula.

I per aquí van també les tres recomanacions del Papa per a aquest temps de poda, per a aquest temps de Quaresma:

«Si un membre pateix tots pateixen amb ell (1Cor 12,26). És a dir permetre a Déu que ens revesteixi de bondat i de misericòrdia, que ens revesteixi del Crist, que ens deixem servir pel Crist i aprendre d'ell a ser servidors dels nostres germans».

Aquest punt ens desperta la consciència de tenir present els nostres germans, i que hem de fer el camí que ens porti a cada home, ja que per tots mor i ressuscita Jesucrist.

I això ho plasma perfectament sant Mateu quan ens aconsella una almoina feta amb discreció, però amb generositat; així com un dejuni que ens proporcioni una cara ben rosada i rejovenida.

No és gaire fàcil la poda; les retallades sempre costen. Ens acostumem a un benestar i ens costa tornar a una sana sobrietat. Per això el Papa fa una última invitació a «enfortir el cor». El camí d'aquest enfortiment és, primer de tot, guardar la Paraula en el cor, deixar-nos il·luminar per la seva saviesa i oberts a seguir la seva interpel·lació.

Contemplada així la Quaresma, com un camí cap a la Pasqua, pot ser un camí molt viu i apassionant, ja que ens ajudarà a tenir un cor fort i misericordiós, vigilant i generós, que no es deixa tancar en si mateix i no cau en el vertigen de la globalització de la indiferència.