DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

«M’acaba d’arribar un what’s up, en el què un amic mercader del Temple em diu que un tal Jesús està foragitant i destrossant les nostres taules de canvi i els nostres llocs de negoci. Qui serà aquest que s’atreveix a fer això? Quin senyal l’autoritza a trencar els nostres costums? Qui serà aquest Fill que diu que el Temple és la casa del seu Pare? Enviaré un sms perquè anem tots a manifestar-nos al davant del Temple a veure si aturem aquesta bogeria. No entenc que vol dir això d’anar en contra del Temple i de les nostres tradicions.»

Així, podria pensar i actuar un jueu compromès fa dos mil anys amb els mitjans d’avui. Però, en el nostre interior, encara que no usem dels mitjans actuals, també ens rebel•lem contra la Revelació.

Si la Llei donada a Moisès diu: «No tinguis altres déus fora de mi». Quans déus acumulem en el nostre temple interior? Perquè ens aferrem a les nostres taules de canvi, als nostres llocs de negoci i a la nostra tradició. Com convertim en un mercat l’interior del nostre temple? No oblidem que som temples de l’Esperit Sant.

Ara és temps de senyals i com a deixebles creiem en l’Escriptura. Però, és ell, el Crist, qui sap de veres que hi ha a l’interior de cadascú. L’escàndol del Messies crucificat és ara a la taula de l’Eucaristia. I és poder que ens foragita el pecat i ens fa palesa sempre la necessitat de conversió.

Venerar el Senyor és la cosa més santa. La misericòrdia de Déu és excel•lent. És misericòrdia que dóna vida sempre. Foragitat el pecat acollim la misericòrdia de Déu.

La Quaresma és aquest temps favorable per rebutjar pecat sobre pecat i acceptar i lliurar la nostra existència a l’amor de Déu en Jesucrist i pels altres.

No siguem indiferents a la crida. La pregària constant i la lectio divina, el dejuni per a nosaltres i l’almoina per als altres, són els mitjans més eficaços per romandre atents a la crida de Déu. Escolta.