DIJOUS SANT: MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 1-8.11-14; Sl 115,12-18, 1Co 11,23-26; Jn 13,1-15

«Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo; sigues zelós i converteix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,19).

L'Església obre avui la porta al qui està trucant: «obre'm, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit» (Ct 5,2).

Tu ets Església, Ell, el teu Amat, vol asseure's a la teva taula i dir-te el seu amor; en la nostàlgia d'un capvespre especial vol fer-te confidències d'amor; vol tenir amb tu paraules i gestos inoblidables. Són molts, aquest Estimat que ve amb el cap ple de rosada, amb el fred de la nit i que necessiten seure a taula. L'Estimat, «el Crist, ho es tot i és en tots» (Col 3,11).

No deixis llocs buits a la teva taula. Si cal, crida altres famílies, crida altres convidats. A la taula del Senyor no hi pot haver llocs buits, ni Ell vol que sobri menjar. Com una mare que vol que el seu fill petit mengi de tot i s'ho acabi tot.

«Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo». I això fa Jesús aquest vespre únic: reprèn Pere, el corregeix... «Tant de temps que estàs amb mi i encara no em coneixes, Pere!» No s'ha adonat, durant tot el temps que ha conviscut amb Jesús, que la vida, l'autèntica vida és servei. Que la vida veritable és aquella que porta a passar fent el bé, servint el bé, amb la paraula i amb el gest. La paraula i el gest capaços d'arribar al cor i cremar com comenta el poeta:

«Amor de tu ens crema
amor que és fam
de les entranyes.
Fam de la Paraula creadora
que es va fer carn; amor ferotge de vida.
Només menjar-te ens apaga el desig,
pa d'immortalitat, carn divina.»

No tan sols ens crema aquest amor, sinó que ens porta a morir:

«D'amor es mor
i tot morint d'amor vida recobra
vida que mai no mor.»

«Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi». Obre-li. És l'Amor que et crida. Deixa que el teu cor senti i aculli l'Amat. Perquè necessites aprendre el llenguatge de l'amor. D'amor es mor sí, però morint d'amor es recobra la vida que mai no mor. Sacia avui en aquesta taula de l'Eucaristia la teva nostàlgia de vida i d'amor. Seu a la seva taula. Però no deixis llocs buits, crida'n molts a aquesta taula, a contemplar el gest del teu Amat.

«Compreneu el que he fet amb vosaltres ... Vosaltres heu de fer el mateix. Us he donat exemple. Sereu feliços si ho feu». Feu el mateix, tal com jo ho he fet.

El món, l'home d'avui necessita aquest servei.

Quant de temps fa que ets cristià, que ets monjo...? Hem après la lliçó de l'amor?  ¿Hem après aquest gest del servei?

«L'Amic va trobar un home que moria sense amor. I l'Amic va plorar per l'ofensa que aquesta mort feia al seu Amat. Va dir al moribund: —Per què mors sense amor? L'home va respondre: —Perquè jo mai he trobat ningú que em ensenyés la doctrina de l'amor, perquè ningú ha nodrit el meu esperit per fer de mi un enamorat. I l'Amic va dir tot sospirant i plorant: —Oh devoció! Quan serà prou àmplia per fer fora el pecat i per donar al meu Amat una legió de fervents i valents enamorats per cantar per sempre les seves perfeccions?» (R. Llull, Llibre de l'Amic i de l'Amat, 209)

Mai ningú no m'ha ensenyat la doctrina de l'amor... Ningú no ha nodrit el meu esperit... El cristià, el monjo estem cridats a estar enamorats de l'Amor, i ser alhora testimonis de l'amor, instruments de l'Amor en aquest món. Aquesta setmana tenim unes celebracions per contemplar l'amor, i aprendre els camins de l'amor. Fonamentalment és el camí del servei.