DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Ja s’ho faran. A mi que no em moguin. Jo no penso moure ni un dit per convertir-me, que ja estic bé. Així murmuren alguns, però: «Els qui es creuen estar ferms, que mirin de no caure».

De la història del poble d’Israel, de Moisès, de l’amor de Déu pel seu poble en podem aprendre. Déu és amor. I la seva actitud pràctica, si podem parlar en aquests termes de Déu, s’expressa en la misericòrdia: «Baixaré, doncs, a alliberar el poble del poder dels egipcis i a fer-lo pujar a un país que regalima llet i mel».

Que no ens passi per alt una lliçó de la història. Ja que si el poble d’Israel va estar en un procés constituent durant quaranta anys pel desert, ara aquests quaranta dies també nosaltres estem en procés de conversió.

«Jo sóc el qui sóc». Déu és en present, contínuament en present. Nosaltres en canvi estem en camí, en procés de ser coneguts per nosaltres mateixos, de saber qui som, de saber-nos estimats per l’amor de Déu, de tenir experiència de Déu en la nostra pròpia carn, la nostra pròpia terra, el nostre propi arbre.

Si som com la figuera de la vinya, és a dir, com el cristià de l’Església que no dóna fruit de cap manera, ara és el temps propici. Ara, en la Quaresma, és el temps favorable perquè ens deixem cavar i adobar de la Paraula de Déu, de la pregària i de la contemplació de l’amor de Déu envers nosaltres, de la nostra experiència de la misericòrdia de Déu en el sagrament de la reconciliació.

Reconciliació que ens cal per tornar a Déu, a l’Església, al compromís com a cristians. De l’exemple de Jesús, de les seves paraules i dels seus gestos hem de fer-ne experiència en el desenvolupament de l’Evangeli en la nostra vida, en l’actitud pràctica de la misericòrdia.

Ara és el moment d’estar disponibles a les necessitats dels altres. Estar disponible per als altres és estar disponible per al Crist. Si els cristians som seguidors de Crist ens cal ser les persones més disponibles que hi ha sobre la Terra.