DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Is 43,16-21; Salm 125; Fl 3,8-14; Jn 8,1-11

La Paraula de Déu en aquest Diumenge 5è de Quaresma no és per als nostàlgics, per als qui acostumen a dir, o a pensar, que qualsevol temps passat va ser millor. Ho diu molt directament la Paraula que s’ha proclamat: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer alguna cosa nova que ja comença a néixer. ¿No us n’adoneu?»

Són molts els qui no se n’adonen, sempre estan en una altra part de la realitat. Somiant adormits, i en desvetllar-se comproven que viuen en un altre món. O no volen reconèixer que no hi ha autenticitat en el món o en l’ambient on es mouen. Els han canviat l’època, o se l’han canviat a si mateixos, pel seu propi interès egoista.

Sant Agustí va ser un temps d’aquests, a jutjar pel que escriu ell mateix: «Tard us vaig estimar bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar. Vós estàveu dins meu i jo estava fora i allà us buscava. I em llançava a les coses belles que vós heu creat. Vós estàveu amb mi i jo no estava amb vós. Em vau cridar. Em vau cridar i vau trencar la meva sordesa. Us vaig gustar, i ara tinc fam de vós». (Confessions L,X,27,38)

Heu gustat Déu? En teniu fam i set, de Déu? Potser us convé dirigir-li la mateixa pregària d’quest Pare de l’Església: «Oh veritat! Vós dirigiu a tot arreu tots els qui pregunten per vós, i responeu a tots alhora, encara que us preguntin coses diferents. Responeu amb claredat, però no tots ho entenen amb claredat. Tots us pregunten el que volen, però no sempre escolten i senten el que volen. El qui millor compleix la vostra voluntat és el qui no es preocupa tant de sentir de vós el que ell vol escoltar, com de voler fer el que sent de vós». (Confessions L,X,37)

I vosaltres, pregunteu a Déu?, buscant de saciar la vostra fam i la set?

Però, mireu com se sadolla aquesta fam i aquesta set. Ens ho diu sant Pau: «Tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Tot ho considero com a escòries a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporar-me a Ell, per assolir la justícia que prové de creure en Crist. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció. Aquest poder és el poder del seu amor».

I en el camí cap a la creu i la Pasqua de Resurrecció, Crist se’ns dóna a conèixer en un amor que dóna vida. Mireu com manifesta el seu amor a l’evangeli, dient-nos que la persona no ha d’estar sotmesa al caprici o interès dels homes, dels poderosos, o dels corruptes, sinó que la norma, la llei, ha d’estar al servei de la persona. Els poderosos d’aquest món sempre tenen recursos i força per sotmetre-ho tot al seu propi interès egoista. En una societat correctament organitzada són importants les normes, les lleis, sobretot per ajudar a una millor protecció dels febles, dels més desfavorits. Malauradament, sovint, no tenim aquesta experiència. Sembla que tot s’inclina per afavorir el fort, el poderós d’aquest món. En teniu un exemple en la crisi econòmica que estem vivint aquests anys. La crisi l’han patit els més pobres. Els altres han multiplicat les seves riqueses. Cada vegada importa menys el valor de la persona.

No és això el que contemplem en la persona i actuació de Jesús. Jesucrist mostra sempre una profunda sensibilitat per la persona. Sensibilitat, tendresa, compassió, una acollida plena d’amor a la persona, però sempre sense renunciar a recordar la veritat de la vida, i el camí que està cridat a viure cadascú.

Però tornant a recordar el nostre camí quaresmal cap a la festa de la nostra Pasqua: «No recordeu els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer alguna cosa nova. ¿No us n’adoneu?»