27 de març de 2016

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Vetlla Pasqual en la Nit Santa (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Lc 24,1-12

Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea, seguiren el seu cos fins al sepulcre, el van veure i veieren també com hi dipositaven Jesús. Observaren el repòs del dissabte i esperaren el diumenge per tornar-hi i acabar el que havien deixat per fer, preparar el cos per a la sepultura. Jesús ha acceptat el camí de la mort fins al final, un camí aparentment amarg, sense més esperança que un sepulcre ple. Les dones cerquen un mort però no el troben, perquè no poden buscar aquell qui viu entre els morts. El sepulcre és buit.

Aquest és el primer i més evident signe de la resurrecció; aquell cos mort a la creu que elles havien vist dipositar, no és al lloc on l’havien deixat. Heus aquí una evidència. Les dones es pregunten quina en pot ser la causa, i la resposta els ve per la fe; dos homes amb vestits resplendents els anuncien el que no han sabut interpretar, tot i que el mateix Jesús els ho havia anunciat: Crist ha ressuscitat. És el primer signe, i les que n’han estat testimonis no són cregudes pels apòstols, a ells això els sembla una quimera. Pere inicia el primer el camí particular vers la fe en la resurrecció de Crist; corre al sepulcre, el veu buit i, com abans que ell les dones, es pregunta que ha pogut succeir. Les dones i Pere han vist, però encara no han cregut, fan el primer pas en el camí de la fe i la vida de fe es fonamenta en l’amor. Ara es pregunten sense descartar cap hipòtesi ni humana ni transcendent davant la tomba que singularment és buida, el cos no hi és i el llençol està ben plegat.

Durant quaranta dies el ressuscitat s’apareixerà, parlarà i menjarà amb els seus; però això serà després que hauran vist i cregut. Crist ressuscitat no és com Llàtzer, un retornat a la vida mortal; no és un fantasma que pertany al regne dels morts; els encontres amb el Ressuscitat no són unes experiències místiques. La resurrecció és un esdeveniment dins de la història que trenca amb l’àmbit històric i va molt més enllà. No és un esdeveniment històric com ho han estat el naixement de Jesús, els seus miracles, la seva predicació, la seva passió i la seva mort; és quelcom completament nou. Amb la resurrecció de Crist la vida de l’ésser humà s’obre a una nova dimensió, Jesús pertany ara del tot a l’esfera divina i eterna, en cos i ànima.

Aquesta nit és diferent de totes les altres nits. Perquè si una nit el Fill de Déu fet home nasqué com un infant, avui, aquesta nit, que sempre és present, mai passat, ni futur; aquesta nit, escoltant la Paraula i participant del misteri de la tomba buida, tenim part en la victòria de Crist sobre la mort i el dret a poder viure amb Ell en Déu. Aquesta és la nit que s’ha fet tota claror com el dia. Ni Abraham, ni Moisès, ni cap dels profetes veieren això, la victòria de la vida sobre la mort. Ara tots hem passat amb Crist i per Crist de la mort a la vida. Si escoltem els testimonis amb el cor i l’orella atenta i ens obrim als signes amb els quals Crist dóna fe d’ells i de si mateix, aleshores, sols aleshores veurem i creurem. Correm com les dones i Pere vers el sepulcre, portem-hi els aromes de la compassió, de la discreció i de l’amor, sols aleshores el trobarem buit i cercarem aquell qui viu.

Perquè Ell és la resurrecció i la vida, els qui creiem en Ell, encara que morim, viurem, i tots aquells que vivim i creiem en Ell, no morirem mai més. Ell realment ha ressuscitat. Ho creiem, això?