DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Sv 9,13-18; Sl 89; Flm 9-10.12-17; Lc 14,25-33

«Quin home pot conèixer què desitja Déu?»
«Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?»

El llibre de la Saviesa, en allò que hem escoltat a continuació, no ens dóna raons per a una resposta positiva: «els raonaments dels mortals són insegurs, el cos és una cabana de terra que es descompon, amb prou feines ens afigurem les coses de la terra», tot just plantegem amb saviesa i encert el que tenim a mà, i no obstant això pretenem conèixer i pontificar sobre el que està més enllà de l’espai humà.

Potser hauríem de recordar les paraules de Déu a Job, quan l’home es planta davant Déu i li demana comptes: «Qui és aquest que enfosqueix els meus plans, amb paraules d’ignorant: Vinga! Preparat com un home i tu m’instruiràs. On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? I quan la mar brollava del si matern, qui la clogué amb dos batents. Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits, amb dos batents i un travesser. Has visitat les fonts de la mar, o has caminat pels fons de l’oceà? Has descobert les portes de la Mort?, l’entrada dels país de la foscor? Qui es el pare de la pluja?, ¿qui engendra les gotes de rosada?, ¿de quin ventre surt el glaç?, qui infanta les gebrades?» (Job 38) «I Job va respondre: jo només et coneixia d’oïda però ara t’he vist amb els meus ulls. Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra...» (Job 42)

I amb tot Déu s’ha apropat a nosaltres, s’ens ha revelat, ens ha donat a conèixer el seu Amor en Jesucrist. I Jesucrist, a més, ens ensenya a invocar Déu amb el nom de Pare, i en aquesta relació amb aquest Déu Pare, estem d’acord a fer la seva voluntat. Així ho diem en el Parenostre.

Tot això ens dóna confiança per dirigir-nos a Déu amb les paraules de l’oració col·lecta d’avui: «Vós ens heu redimit, i ens heu fet la gràcia de ser els vostres fills». Aquesta és l’obra que ha dut a terme entre nosaltres Jesucrist: fer-nos fills de Déu Pare. Però segueix la pregària: «Mireu aquests fills que tant estimeu, i doneu la llibertat i l’herència eterna als qui creuen en Crist».

Li demanem que ens miri. «Que ens faci veure la claror de la seva mirada», com canta el salmista, que el seu amor ens sadolli, que per a això està fet el cor humà, per estimar, per gaudir de la llum d’aquesta mirada.

Necessitem aquesta mirada de Déu que il·lumini els passos de la nostra vida a la terra, i la llum de la nostra ment. Per conèixer el que desitja Déu de nosaltres, per descobrir la seva voluntat. Perquè a més nosaltres en els nostres camins ens fatiguem inútilment. ¿Per què no fer servir més el nostre temps en l’essencial?

Algú ple de saviesa va dir i ha cantat: «Jo necessito poques coses i les poques coses que necessito, les necessito molt poc». Potser aquí podem tenir una feina apassionant per adquirir saviesa: contemplar les coses, contemplar la vida i discernir el que realment necessito. La meva vida ha de ser un espai i un temps de simplicitat, la brevetat de la vida hauria de ser un pensament dominant en tots nosaltres, però quanta fatiga inútil!

Demanem a Déu amb el salmista «que ens ensenyi a comptar els nostres dies, els nostres anys, que no siguin fatiga inútil, per assolir la saviesa del cor». Es tracta que nosaltres, que creiem en Crist, com afirmàvem en l’aració col·lecta, «arribem a tenir el pensament de Crist», com ens ensenya sant Pau en les seves cartes. Tenim el pensament de Crist?

Tornen a l’Evangeli. Crist ens convida a un seguiment, no a mitges. Crist és l’Amor de Déu que se’ns ofereix com a camí de vida i de plenitud. Ell ens demana una determinació, a favor d’ell, total, sense mitges tintes. Però com que hi ha obstacles en el camí ens demana una reflexió seriosa sobre com seguir-lo. No fos cas que estiguem aixecant la torre dels nostres desitjos, de «a mi m’agradaria, jo faria, però...»

Ell, Crist, t’ha donat, i ha posat el seu Esperit dintre teu. No el deixis dormir, desvetlla’l. Que el seu buf ens porta a la plenitud de la vida.

Et suggereixo que primer aprenguis les seves matemàtiques, com diu el salmista: «Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies».