2 de setembre de 2016

SANT BERNAT, MONJO DE POBLET, I SANTA MARIA I SANTA GRÀCIA, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu».

Sí, cal estar a punt. A punt, per donar testimoni de la nostra fe. Fe en Déu Pare que en la seva misericòrdia ens ha donat el seu Fill, Jesucrist, perquè l’escoltem i amb la força de l’Esperit Sant seguim el camí de l’evangeli. I, perquè aquest camí el seguim concretament segons la pauta de la Regla de sant Benet.

Cal estar a punt. Perquè en els vaivens d’aquest món sapiguem viure la nostra experiència de Déu. L’experiència de Déu que ens protegeix i que ens ajuda en el nostre dia a dia. Ja que se’ns fa present, el tenim sempre al nostre abast en cada moment, en els petits treballs, en les petites accions de cada dia.

Perquè la resposta a la nostra raó de viure és simplement l’amor. L’amor que Déu ens té, l’amor que nosaltres li hem de professar i l’amor amb què nosaltres ens hem de donar als altres.

Però, tot aquest amor no ens allibera del sofriment, de l’odi que ens pot sobrevenir simplement pel nom de cristians, per creure en Crist.

Creure en Crist avui és arriscat. El cristià d’avui ha d’estar a punt per donar resposta a l’esperança que té. Una espiral d’odi a la fe s’aixeca com una nuvolada tempestuosa.

Però, la nostra esperança s’enforteix a mesura que en la pregària el nostre cor s’obre a la misericòrdia de Déu. I això, ningú no ens ho pot treure.

Si és voler de Déu, l’exemple de sant Bernat, l’exemple de conversió, ens porta a reverenciar de tot cor el Crist. El testimoni martirial de sant Bernat, santa Maria i santa Gràcia, avui l’hem de tenir molt present. És la paraula i l’acció necessària que Déu ens ofereix. I ara ens encoratja a estimar els nostres germans cristians que avui com sant Bernat, santa Maria i santa Gràcia, estan donant testimoni de la seva fe.

Perquè ells, els màrtirs, sense buscar-ho, estan parlant de la seva fe. Amb el sofriment estan dient al món sencer que, malgrat l’odi del germà, en Déu hi ha la raó de la seva esperança, més encara, de la seva existència.

Nosaltres potser encara no hem despertat al missatge de la llum divina que en l’Escriptura ens exhorta a viure la fe. Cal viure la nostra fe amb esperança, amb amor. Sí, estem exposats al sofriment, a l’odi, a la mort, per causa de la nostra fe. Però, som confortats amb l’exemple i el testimoni de fe de sant Bernat, santa Maria i santa Gràcia. Ells, amb la seva sang, van donar resposta a la raó de l’esperança que tenien. Han estat constants fins a la fi en la seva fe i s’han salvat. I ara, en la seva santedat, la seva sang continua regant encara avui la llavor dels cristians d’Alzira i de Carlet.

Preparem-nos i estiguem a punt a cada moment de la nostra vida per donar testimoni de l’amor, de l’esperança i de la fe que tenim. I no deixem mai de donar allò que tenim de fe, d’esperança i d’amor als altres més necessitats. En definitiva, la vida del cristià és donar-se i viure pels altres. Aquests són els màrtirs, els qui donen testimoni de la seva fe.