NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Maties Prades, sotsprior de Poblet
Mi 5,1-4a; Rm 8,28-30; Mt 1,1-16.18-23

Estimats germans i germanes,

Mai acabem de comprendre la complexitat i el misteri de l’ésser humà. Al llarg de la vida diferents paraules ens poden definir. Sentir-nos fills d’una bona mare ens dóna equilibri, pau i estabilitat. És difícil imaginar-se la vida cristiana, que és un camí dels fills vers la casa del Pare, sense una Mare que ens estimi i ens recordi sempre: «feu el que Jesús us digui». L’amor que inspira la Mare, accessible i acollidora, dóna confiança i estimula a la maduresa i responsabilitat. A través de les diferents advocacions marianes, Maria comparteix les històries de cada poble. Diu l’oració postcomunió: Maria és «esperança de tot el món i albada de la salvació».

La festa de la Nativitat és una de les més arrelades en la tradició popular cristiana. Les lectures i oracions de la Litúrgia d’avui canten, si voleu poèticament, que avui és el preludi d’una alegria compartida, on s’anuncia la salvació: de Maria va néixer el Sol d’una nova vida, Jesús. «Ens visitarà un Sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca... i guiar els nostres peus per camins de pau». Segons l’oració col·lecta, de Maria «ens ha nascut el sol de justícia, Crist, Déu nostre».

La genealogia de Jesús no és només una llarga llista de noms estranys que hi apareixen. Si la meditem, apreciem que la Història està teixida de pecat i virtut, de mediocritat i heroisme tot barrejat, de persones mogudes per passions i situacions extremes. Conèixer persones i situacions no vol dir resignar-se, més bé vol dir millorar i cercar solucions. Els salms ens ajuden a viure la felicitat que trobem en la saviesa de l’amor i en l’amor a la saviesa. «Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor... i busquen el Senyor amb tot el cor» (Sl 118,1-2). Déu no s’aparta del mal del món, de la nostra inclinació al pecat. Ell ve, misericordiós, a ajudar-nos. El Senyor, que contempla la nostra petitesa, obra meravelles en els qui confien en el seu Amor. La seva profunda pietat i compassió l’empeny a perdonar, a acompanyar, a donar el medicament que necessitem. La seva misericòrdia és l’amor que cerca, que s’abaixa per aixecar l’altre. Hem de fer nostra l’afirmació del salmista: «Jo, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s’alegra: ja em veig salvat!» Aquestes reflexions ens duen a la contemplació i adoració: agraïts pel seu afecte, tendresa, compassió, perdó i una nova oportunitat. Ell ens aixeca fins a formar part de la seva família. «Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen».

Si Déu és misericòrdia, aquesta esdevé la llei fonamental de tot ser humà. Continuen havent-hi llargues llistes de persones actuals mogudes per passions que destrueixen la convivència i la pau. Cal, però, construir i reconstruir. L’amor i el perdó han de modelar la nostra manera de ser, de pensar, de sentir i d’actuar. Només així trobem la felicitat. Segons el Papa Francesc, hem d’evitar actituds com «la indiferència que humilia, la monotonia que anestesia l’ànim i impedeix de descobrir la novetat, i el cinisme que destrueix». Si estem units a Jesucrist i seguim els seus camins, «la fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau» (Sl 84,11).

Que aquesta Eucaristia sigui també una reunió de família. Com a fills de Maria, i acompanyats per Ella, presentem-nos al Senyor units com aquestes flors al peu de l’altar que formen un sol ram. Que com Maria, «la plena de gràcia», i Josep, «un home bo», sapiguem estar disponibles al projecte de Déu en nosaltres. Com un prec, podríem acabar citant l’estrofa d’un salm (Sl 32,22) cantada en l’himne «Te Deum»: «Que el vostre Amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en Vós».